Solidesa i desconfiança

Punt i seguit va ser la intervenció del candidat a president. I punt i seguit la del líder de l'oposició. Tret de l'alleugeriment de la càrrega de l'absurd ambient creat i mantingut després de l'11-M, fa quatre anys, no s'observen gaires canvis als discursos.

El deRajoyva tenir (fins i tot amb la diferència desproporcionada de temps de què disposen tots dos a la tribuna) contundència i solidesa. En algunes de les qüestions tractades els seus arguments desmuntaven el món de xauxa de l'economia dibuixat per un president que no va esmentar l'evidència, que hi ha crisi, i va minimitzar el que ell anomena simplement "desacceleració". Fa mesos era així. Ara la cosa és bastant més seriosa. PotserZapaterohauria d'haver estat més sincer i haver reconegut que no seran moments fàcils.

El deRajoyva ser un to ferm que, en algun cas, oferia un punt de duresa. No havia posat el rellotge a zero. Jutjava el candidat no tant pel seu discurs de propostes com pels quatre anys anteriors. A vegades, els dos discursos sonaven a passat, fins i tot m'evocaven el to dels debats televisius de campanya amb excessius retrets mutus que resten energia per mirar endavant.

Notícies relacionades

El Consell de la UE tornarà a debatre sobre l’oficialitat del català el 27 de maig

Illa reclama reforçar la UE davant les «amenaces» dels aranzels i la guerra a Ucraïna

Però, juntament amb una solidesa ben argumentada i raonada en alguns punts,Rajoyreflectia una gran desconfiança personalitzada cap aZapatero.Es va parlar de pactes, però tot va quedar en l'aire. Ni el líder socialista té raó a l'atribuir al seu partit l'exclusivitat històrica d'un sentit pactista, ni el PP pot ser excloent al parlar de pactes d'Estat (lamentable va ser el del Tinell). Especialment en el molt desitjable acord antiterrorista, és molt convenient el concurs del PNB, si aquest supera amb sensatesa l'esquizofrènica actuació respecte dels ajuntaments governats per forces filoetarres.

Hi ha moltes reserves i recels entre tots dos, especialment deRajoycap aZapatero.Cadascú culpa l'altre, però l'agradable música sobre acords no tenia ahir gaire consistència i necessitarà una mica de temps, més esforç per a la responsabilitat... i altres actors secundaris. La nova guàrdia marianista pot actuar, per tarannà, de manera més oberta i raonable que algun dels espectres que ja s'han retirat de l'escena. Tant de bo siguin ells també protagonistes dels consensos que necessita el país.