El Suprem eleva a 1.084 anys la pena a un torturador argentí

Satisfacció. El Tribunal Suprem va elevar ahir la pena imposada a l'excapità de corbeta de la Marina argentina Adolfo Scilingo de 640 anys de presó a 1.084 al condemnar-lo pels 255 desapareguts que hi va haver mentre va ser a l'Escola de Mecànica de l'Armada (Esma) entre el 1976 i el 1977. A més, confirma que va participar en la desaparició de 30 persones que van ser llançades des d'avions al mar durant aquelles dates i per una detenció il.legal.

La sentència va ser rebuda amb alegria per les víctimes, que han lluitat perquè la justícia espanyola el condemnés amb la finalitat d'activar els processos que se segueixen a l'Argentina contra els militars implicats en els crims de la dictadura (1976-1983). Fonts de l'alt tribunal han explicat que les deliberacions --que s'han prolongat durant dos dies i en les quals han intervingut els 15 jutges del ple de la sala penal-- es van centrar en si es podien enquadrar aquests fets com un delicte de genocidi. Els magistrats van descartar aquesta possibilitat --com havia fet l'Audiència Nacional-- per entendre que les desaparicions de milers d'argentins no es podien enquadrar en motius religiosos, nacionals o ètnics.

ELS DUBTES

Però els magistrats van entendre --per 10 vots enfront de 5-- que aquests fets eren constitutius d'un delicte de crims contra la humanitat --com va establir l'Audiència--. Els jutges han aplicat aquest concepte, malgrat que no va ser legislat a Espanya fins al 2003, tot i que ja s'havia assumit aquesta interpretació en diferents tractats.

Després de resoldre aquests dubtes jurídics, els magistrats han optat per aplicar la interpretació més dura a l'exmilitar argentí ja que l'Audiència Nacional només l'havia condemnat pels 30 desapareguts en els anomenatsvols de la mort. Scilingo va confessar aquests fets davant el jutge Baltasar Garzón quan es va entregar voluntàriament, encara que en el judici es va retractar. Però l'Audiència no el va condemnar com a autor o còmplice de les 255 desaparicions que hi va haver en el centre de l'Esma mentre ell hi va treballar.

El Tribunal Suprem li ha aplicat la doctrina que ha marcat contra organitzacions terroristes que permet condemnar els dirigents d'aquests grups, encara que no s'hagin tacat les mans de sang. Pels magistrats, Scilingo és còmplice dels delictes perquè va admetre que es va encarregar de reparar els cotxes i que va participar en les reunions en les quals els seus caps li van explicar el seu pla de neteja moral per al país.

Notícies relacionades

El Govern encara els seus plans sobre finançament, Rodalies i l’aeroport després de completar la injecció de recursos

Sánchez proposa a les comunitats un pacte per triplicar la inversió en habitatge

LA NOVETAT

Aquesta interpretació, "la més avançada i progressista d'una sentència a Europa", segons la fiscalia, donarà un impuls als judicis a l'Argentina. Ara, els militars hauran de provar ells que no van ser als centres de detenció clandestins quan hi va haver desapareguts i se'ls podrà condemnar pel que va passar sense necessitat de demostrar que van participar en els delictes.