La vista oral

'L'Egipci' va dir a Xabaru: "Tot el grup se n'ha anat, és amb Al.là"

Un gihadista pres explica els contactes amb el presumpte cervell de la matança

Bensmaïl nega conèixer els etarres que tenia anotats en un paper

3
Es llegeix en minuts
MARCO SCHWARTZ / MADRID

Murad Xabaru, pres a Bèlgica per la seva pertinença al Grup Islàmic Combatent Marroquí (GICM), va reconèixer ahir en el judici de l'11-M que Rabei Usman,l'Egipci,li va comunicar en una conversa telefònica el 24 de maig del 2004 que "tots se n'han anat, són amb Déu", després d'esmentar-li Sarhan ben Abdul-Majid,el Tunisià, i Fuad al-Morabit. El primer, considerat el cap ideològic dels atemptats de Madrid, es va immolar a Leganés el 3 d'abril del 2004. Al-Morabit està processat per la massacre.

Xabaru va testificar per videoconferència i amb l'ajuda d'una intèrpret. L'interrogatori es va centrar en les converses telefòniques que va mantenir després de l'11-M ambl'Egipci, per a qui la fiscalia demana més de 38.000 anys de presó per considerar-lo un dels autors intel.lectuals dels atemptats. Xabaru va sostenir que, en la conversa del 24 de maig, el seu interlocutor no va esmentar "en cap moment" Espanya i que, quan el va informar de la mort del grup, ell va pensar que havien "mort en un accident". Curiosament, no va demanar detalls sobre el succés, com si sobreentengués el que havia passat.

L'Egipcies trobava a Brussel.les quan va realitzar la trucada a Xabaru, que era a Milà (Itàlia). "Estic sentint la cinta i he pensat en tu", comença Osman la conversa, interceptada per la policia italiana. Es referia a cintes alcoràniques no especificades. Segons el testimoni, aquestes cintes no són instruments d'adoctrinament, sinó que "els musulmans les escolten per divertir-se". Després d'unes salutacions inicials, es produeix el següent diàleg, captat per la policia italiana:

--Sarhan i Fuad... --diuL'Egipci.

--¿Què els ha passat? --pregunta Xabaru.

--Són amb Al.là.

--¿Estàs segur que se n'han anat?

--Sí, tot el grup.

--Que estrany...

--És així, per això vull veure't, així aprofundirem... Tots se n'han anat. Tinc moltes coses per dir-te. Estic cansat, molt cansat. Murad, creu- me, he de parlar-te.

--¿Fuad se n'ha anat?

--Tot el grup és amb Al.là.

--¿També Fuad?

--Sí.

RECOMPENSA La fiscal Olga Sánchez va interrogar en detall Xabaru sobre el contingut d'aquesta conversa, una de les proves centrals que pesen contral'Egipci. Li va preguntar, entre altres coses, per què va dir: "Déu els recompensi al paradís", quan el seu interlocutor li va comunicar la mort del grup. De fet, aquesta frase no figura en la transcripció de la conversa intervinguda. Malgrat tot, el testimoni va respondre: "Tinc el deure de demanar a Déu que sigui clement amb els morts".

La fiscal també va voler saber què era allò que havia de dir-lil'Egipci. "Mai ho he sabut, perquè em va detenir la policia abans", va dir el testimoni, que exhibia una barba llarga. El terrorista pres a Bèlgica va descriure Usman com "una persona bona, senzilla, que tractava bé els altres". Va explicar que es van conèixer l'octubre del 2001 a la mesquita d'Estrecho, a Madrid, després que Xabaru sortís de la presó. Amb posterioritat, tots dos se'n van anar d'Espanya.

Notícies relacionades

També va declarar ahir com a testimoni Abdul-Karim Bensmaïl, a qui es va incautar a la cel.la de Villabona (Astúries) un paper amb els noms dels etarres Henri Parot i Harriet Iragi i l'adreça de la presó de Còrdova, on eren el 2001. Bensmaïl, condemnat a nou anys de presó per la seva pertinença al grup algerià GIA, va tenir una relació estreta amb Allekema Lamari, un dels presumptes autors de l'11-M i suïcida de Leganés.

El testimoni va negar conèixer els etarres en qüestió i no va reconèixer com a seu el paper incautat. A la pregunta de si s'havia menjat el document original, com va assenyalar en el seu moment un funcionari de la presó, va dir: "No, no, com volen que me'l mengi".