Montilla aixeca la bandera social i arracona la reivindicació identitària

José Montilla no és amic d'improvisacions ni d'ocurrències, menys encara si són verbals. El líder socialista, que avui serà investit president de la Generalitat, no es va permetre canviar ahir al Parlament ni una sola coma del discurs d'investidura que portava escrit en 34 folis marcats per la prioritat de la política social, l'arracona- ment de la reivindicació nacionalista, la promesa d'estabilitat política i la mà estesa a l'oposició per pactar els grans projectes de Govern.

Però la seva proverbial al.lèrgia a l'espontaneïtat no li va impedir sorprendre propis i estranys. "Sóc un treballador i me'n sento orgullós", va proclamar al final de la seva al.locució.

Un treballador --un "treballador de la política", segons la seva posteriorment ampliada definició-- que avui es convertirà en el primer president de la Generalitat democràtica nascut fora de Catalunya. I no a Alacant ni a Maó, ni tan sols a Osca, tampoc a París ni a Nova York, sinó en el desemparat camp andalús de mitjans del segle passat. Un més dels centenars de milers d'emigrants andalusos, aragonesos, extremenys, gallecs, castellans que entre els anys 50 i 70 van arribar a Catalunya esperonats per la necessitat. Un més d'aquells "altres catalans" de Francesc Candel a la presidència del Govern de la Generalitat.

Aquesta serà la notícia de fons, l'autèntica notícia històrica quan aquesta tarda els diputats de la coalició de l'esquerra catalana (PSC, ERC i ICV-EUiA) facin valer la seva majoria parlamentària i la Cambra investeixi Montilla president.

El final d'un mite nacional

En aquell precís instant es farà miques un mite nacional tan insalubre com inapel.lable ha estat fins avui mateix: que la màxima magistratura catalana estava reservada a catalans de diverses generacions i de procedència social acomodada.

D'aquesta manera, l'elecció de Montilla té a veure sens dubte amb la normalització política i social de Catalunya, just quan el país ja viu la seva segona gran onada migratòria, aquesta última més nombrosa, diversa i multicultural que la que el 1971 va portar els Montilla des de la serralada cordovesa fins al cinturó obrer de Barcelona.

"Aquesta és la meva pàtria", va dir Montilla ahir al Parlament, traient- se del damunt qualsevol halo de complex. "Jo no puc parlar de la Catalunya dels meus avantpassats, però sí de la dels meus fills. I vull que, molt millor encara, sigui la dels meus néts".

La divisa principal

El discurs d'investidura del polític socialista, com havia avançat dimecres EL PERIÓDICO, es va centrar en la divisa principal de Montilla: dotar Catalunya d'un Govern estable i eficaç que doni prioritat a les polítiques socials i deixi de banda la perpètua reivindicació identitària. "Així farem més patriotisme que amb mil proclames sobre la nostra identitat", va sentenciar.

El patriotisme social que pregona Montilla segueix l'estela del Govern del president sortint, el també socialista Pasqual Maragall, i ha estat el tronc de la campanya electoral socialista. Ahir va exposar el seu projecte al Parlament que avui l'elevarà al rang de president: la identitat de Catalunya no només ha d'estar definida per la llengua, la cultura i la història, sinó sobretot per l'Estat de benestar, el desenvolupament eco- nòmic, la igualtat d'oportunitats, les llibertats democràtiques, el patriotisme de drets i deures, el progrés, la seguretat, la sanitat, l'educació, l'atenció als ciutadans desprotegits...

Esperits turbulents

A l'hora de prometre eficàcia i estabilitat en l'acció governamental, Montilla va anar amb molt de compte de no citar expressament les moltes turbulències polítiques que han tingut el Govern de Maragall instal- lat permanentment en el sobresalt.

Malgrat això, l'esperit dels estremiments de la passada legislatura es va passejar entre els bancs de l'hemicicle. I avui es farà verb quan a l'oposició li arribi el torn en el debat.

Curiosament, José Montilla va fer a la al.locució d'investidura una cosa que no havia fet al llarg de tota la seva campanya electoral: reivindicar de manera extensa i contundent l'acció del Govern de Maragall. En vigílies electorals, el líder socialista preferia no endinsar-se en aquest jardí, temia que el desgast notori de la marca del tripartit el perjudiqués a les urnes.

Però ahir, passat el tràngol electoral, en què a més el creixement d'ICV va demostrar que la defensa de l'Executiu sortint no era una rèmora sinó una prima, Montilla va saldar un deute pendent. Va dedicar gairebé mig discurs a glossar i reivindicar l'acció del Govern de Maragall i a elogiar i homenatjar l'encara president en funcions.

El principal grup de l'oposició no acceptarà, de fet, la mà estesa ahir per José Montilla. El nacionalista Artur Mas carregarà en el discurs d'avui contra l'imminent president i l'acusarà d'anteposar la gestió a la nació. I intentarà obrir fisures en les costures de la coalició governamental aprofundint en les diferències que els socis de l'Entesa mantenen en determinats projectes com la interconnexió elèctrica.

Notícies relacionades

Els vuit deures del Parlament per al nou curs polític: de la regulació de les dietes a la reforma de l’edifici

Ponts que es cremen

Convergència i Unió mantindrà en els primers compassos de la legislatura una actitud de cautela expectant. Esperarà a veure si la reconstituïda coalició d'esquerres torna a caure en el pou del sobresalt continu o si, en canvi, ha après la lliçó del passat i aconsegueix imprimir un segell d'estabilitat al Govern.

Els nacionalistes busquen ara la manera de recuperar la iniciativa. De moment, intentaran presentar-se com els abanderats exclusius del catalanisme.