Suïssa, condemnada per inacció climàtica en una decisió històrica

En la primera sentència emesa, el tribunal va decidir (amb 16 vots favorables i només 1 en contra) donar la raó a la plataforma suïssa de dones jubilades KlimaSeniorinnen i retreure la inacció del govern suís davant la crisi climàtica. Els jutges reconeixen, d’una banda, que l’Estat "ha fallat" en l’aplicació de mesures per frenar l’escalfament global i protegir la seva població davant els múltiples impactes de la crisi climàtica, i, de l’altra, que aquesta falta d’accions suposa una violació dels articles 6 i 8 de la convenció europea de drets humans perquè "vulnera el dret a la vida dels ciutadans". La decisió emplaça Suïssa a "complir les seves obligacions" i aplicar les mesures previstes, per exemple, per retallar les seves emissions de gasos amb efecte hivernacle. La condemna, doncs, no implica sancions però obre una d’interessant via de pressió als governs.

Revisar els objectius

"La decisió contra Suïssa estableix un precedent històric que s’aplica a tots els països europeus. Això significa que a partir d’ara tots els països europeus han de revisar urgentment els seus objectius [de reducció d’emissions] perquè estiguin alineats amb l’objectiu dels 1,5 graus", afirma Gerry Liston, advocat de la plataforma Global Legal Action Network. "La decisió suïssa estableix un precedent jurídicament vinculant i serveix com a model per demandar els governs per la seva inacció climàtica", afegeix Ruth Delbaere, directora de campanya del grup activista Avaaz.

En els altres dos casos, el TEDH afirma que les demandes no compleixen els requisits per admetre’s a tràmit. En el cas de la demanda dels activistes portuguesos, el tribunal afirma que aquests haurien d’haver portat el cas primer davant un tribunal nacional. També argumenta que la denúncia davant els altres estats europeus no pot admetre’s perquè aquests "no tenen obligacions extraterritorials" i no poden condemnar-se per l’impacte de la crisi climàtica més enllà de les seves fronteres. En el cas francès, els jutges afirmen que el demandat, que va presentar la seva causa mentre era alcalde d’una localitat francesa afectada per la pujada del nivell del mar, ja no consta com a part afectada en tant que ja no exerceix aquest càrrec i, a més, s’ha traslladat de país.

Tot i que dues de les tres sentències no s’hagin acceptat a tràmit, segons expliquen els demandants, el mer fet que els seus respectius casos hagin arribat fins a les altes instàncies suposa una "fita sense precedents" en la història dels litigis climàtics. Es tracta de la primera vegada que un cas d’aquestes característiques arriba al TEDH. També és la primera vegada que un tribunal s’enfronta a una demanda que involucra un total de 32 estats i la primera vegada que s’obre una causa en la qual es vincula de manera directa la inacció davant la crisi climàtica com una vulneració dels drets humans.

"No hem aconseguit trencar un mur però almenys hi hem fet una esquerda", afirma Catarina dos Santos Mota, una de les demandants del cas portuguès. "Espero que la victòria contra Suïssa s’utilitzi contra tots els països europeus i als tribunals nacionals. Tots els governs d’Europa han d’actuar immediatament sobre aquesta decisió. I ara necessitem que la gent de tot Europa s’uneixi per garantir que els seus països ho facin", argumenta l’activista arran de la històrica sentència.

1.700 jubilades

La primera demanda es va posar en marxa el 2017 just després de l’onada d’incendis que va arrasar Portugal, amb un balanç de 64 morts, 135 ferits i més de 540.000 hectàrees calcinades. Va ser aleshores quan, després de presenciar la devastadora empremta d’aquells focs, un grup de joves activistes portuguesos de la plataforma Youth4ClimateJustice va decidir emprendre accions legals contra el seu país i el conjunt d’estats europeus perquè "la inacció dels governs per abordar la crisi climàtica no només posa en perill el benestar físic i mental de la població, sinó també el seu dret a un futur habitable". La demanda, encapçalada per l’activista Cláudia Duarte Agostinho i cinc joves més d’entre 12 i 24 anys, va ser portada a terme pel grup Global Legal Action Network (GLAN).

Notícies relacionades

Ciutats sostenibles

D’economia circular a aigües grises

El 2018, un grup de més de 1.700 dones jubilades de la plataforma suïssa KlimaSeniorinnen també va interposar una demanda contra el seu país al considerar que aquest "no estava fent prou per protegir-les" davant els impactes del canvi climàtic, sobretot en aquells aspectes relacionats amb la salut com, per exemple, els perills derivats dels fenòmens climàtics extrems o de la pol·lució. En aquest cas, un dels principals desencadenants va ser una onada de calor extrema que va afectar el conjunt del continent europeu i que, segons les demandants, "va posar en greu perill la seva salut". La seva demanda va ser inicialment desestimada pels tribunals suïssos i finalment, amb el suport de Greenpeace, va ser portada fins a la justícia europea.

El 2019, el polític francès Damien Carême, membre del Partit Verd de França i alcalde del municipi Grande-Synthe, va presentar una tercera demanda per la inacció climàtica del seu govern. El seu argument va ser que la seva ciutat, situada a la costa nord de França, s’enfrontava a una "gran amenaça" a causa del ràpid augment del nivell del mar. "El govern no està fent prou per lluitar contra el canvi climàtic i, per tant, està perjudicant el futur del meu municipi", va afirmar Carême, que va denunciar que França no estava complint cap dels compromisos climàtics promesos fins llavors.