¡Tots anem al mateix autobús!

¿Per què? «Quan es proclama (Abascal) que cal aplicar a Catalunya un 155 molt més dur i que allà la situació s’embolicarà, el català mitjà pensa que no vol embolics i hi ha una transferència de vot al PSC. I quan en una comunitat et treuen 32 escons és difícil aconseguir prou majoria». Molts analistes fan la mateixa anàlisi: el radicalisme de Vox ha sigut un llast per al PP. D’acord, però el problema és que sense comptar amb Vox el PP amb 137 escons seria encara més lluny de la majoria absoluta. I l’altre objectiu –noquejar Sánchez– tampoc ha sortit. Tot semblava guanyat i avui tot pinta malament: decepció, nervis, i divergències sobre el futur. ¿Només queda esperar la repetició d’eleccions si Puigdemont impedeix la investidura de Sánchez?

Però hi ha vida després del fracàs. Hi ha votants informats del PP que desitgen un futur menys polaritzat. El meu metge de capçalera –un professional competent que sempre vota el PP– em va dir: «Ja tinc la solució. Hem guanyat, Feijóo ha d’anar a la investidura en primera i segona votació i deixar molt clar que el PP és una opció responsable i moderada de centredreta. Sí, pot no ser investit, però llavors caldria recórrer a la bomba atòmica». 

¿Bomba atòmica? «A Espanya no els convé la gran incertesa i la paralització de projectes que comportaria una repetició electoral que a més tampoc sabem com acabaria. En aquest cas –que no m’agrada– el PP ha de comptar els diputats que li falten a Sánchez per ser investit sense recórrer a l’extrema esquerra i a un altre Frankenstein agreujat per Puigdemont. En són 55, 176 de l’absoluta menys els 121 del PSOE. Doncs se li deixen al PSOE en la investidura perquè tingui l’oportunitat de governar sense hipoteques. ¿Què passarà després? Dependrà de Sánchez, però nosaltres ja haurem deixat meridianament clar que en aquest moment, perillós per a tot el món per la guerra d’Ucraïna, no som sectaris sinó que posem el que convé als ciutadans per sobre dels interessos de partit. Després, Déu dirà, però tindrem la consciència tranquil·la i el cap alt».

Li dic que la cúpula del PP no anirà per allà perquè li interessa que el PSOE es consumeixi en un altre Frankenstein ampliat a Puigdemont. Apuja el to: «Sí, però no serà només el PSOE el que es consumeixi, ens consumirem tots perquè ¡tots anem al mateix autobús!»

El meu metge és pragmàtic, li agrada solucionar problemes i no complicar-los, però no és un professional de la política i la seva proposta pot pecar d’ingènua. Potser, però he vist a la premsa de dretes –això sí, de maenra molt poc destacada– intel·lectuals conservadors que diuen el mateix: intentar evitar tant un Frankenstein agreujat com unes noves eleccions.

El sociòleg Emilio Lamo d’Espinosa, que va ser en temps de Rajoy director del Reial Institut Elcano –el ‘think tank’ que ha de reflexionar sobre el futur d’Espanya al món– va escriure a ‘El Mundo’ un article molt pessimista (alguna cosa haurem fet malament quan la governança depèn d’un pròfug de la Justícia) i molt vitriòlic contra Sánchez, però concloïa: «El PP ha de presentar-se a la investidura sabent que la perdrà, després hauria de cedir els vots que Sánchez necessita per no pagar el ‘preu’... Si el PSOE s’hi nega i paga el ‘preu’ sabrem que hem iniciat l’ensorrament». 

I Pedro García Cuartango, agut columnista, deia a l’‘ABC’: «Si s’arribés a una situació de bloqueig, seria preferible que el PP s’abstingués per evitar el desastre... però requeriria una visió a llarg termini».

Notícies relacionades

De Costa a Lleó XIV, més Europa

Kallifatides, Europa, ‘Paradiso’

¿Tindrà la cúpula del PP la visió a llarg termini que li aconsellen tant un professional de la classe mitjana barcelonina com dos intel·lectuals de Madrid sense cap debilitat pel sanchisme? Pregunto a un dirigent del PSOE: «No haurem ni d’estudiar-ho, el PP farà com sempre: a nosaltres, ni aigua».

D’acord, però tot està obert.