Tita Cervera: la filla del mecànic

L’economia del llenguatge del poble, que per a això és sobirà. Passa amb Felip Joan Froilà de Tots els Sants de Marichalar i Borbó, un nom que fora d’Espanya potser impressiona per la seva aparatosa construcció. Aquí no és més que Froilà. O sigui. I es produeix també amb María del Carmen Rosario Soledad Freifrau von Thyssen-Bornemisza de Kászon et Impérfalva. La filla del mecànic de motos del barceloní carrer de Balmes serà la Tita fins que es mori.

La baronessa Carmen ‘Tita’ Cervera (Sitges, 80 anys) ara vol que Netflix faci una docusèrie per explicar la seva vida. Cap socialité sense la seva docusèrie. Sembla que la plataforma hi ha mostrat interès, atès l’èxit de llançaments com el de Tamara Falcó i Georgina Rodríguez. Tita ha prescindit del treball que ja havia iniciat la periodista Nieves Herrero en l’elaboració de la seva biografia, conscient, potser, que aquest tipus de producte literari té tantes vendes com reduïda és la seva lectura.

Em temo que a Tita vendre llibres li és una mica igual. No és per diners. Vol arribar a la màxima audiència potencial possible. Amb una fortuna estimada en 900 milions d’euros, setena dona més rica d’Espanya i al lloc 45 del conjunt nacional, que la seva cara perduri més o menys als aparadors de les llibreries no la deu inquietar gaire. Són els nous temps, així ho han entès els que fa temps es van convèncer del potencial de l’streaming. 

La història és coneguda: una nena de classe treballadora, filla d’un pare mecànic i d’una mare amb la mateixa activitat professional que la de qualsevol dona espanyola dels anys 50 del segle XX, però que va procurar educar la nena en bones escoles i obrir-li alguna possibilitat d’obtenir rellevància social.

Matrimonis

Així va arribar a Miss Espanya, a algun lloc destacat en concursos internacionals de bellesa, i el seu matrimoni amb l’actor Lex Barker, el següent Tarzan després de Johnny Weissmüller. Va arribar el seu segon matrimoni amb el playboy veneçolà Espartaco Santoni, que va acabar arruïnant-la, i el definitiu amb el baró Thyssen, dels pocs noms alemanys que sabíem escriure a Espanya el 1981 perquè un sempre recorda qualsevol cosa que pugui llegir-se als ascensors. Amb Hans Heinrich von Thyssen-Bornemisza va arribar tota la resta: la col·lecció d’art, la protesta lligada a un arbre per impedir la tala al passeig del Prado, el distanciament amb el seu fill, etcètera.

S’ha de pressuposar que la docusèrie que Tita té al cap s’encarrila més cap als seus èxits (el Museu Thyssen no estaria a Espanya si no fos per ella) i a la seva vida privada abans de ser baronessa que cap a les recents disputes familiars recollides en la premsa rosa i programes de varietats, sempre disposats a posar en marxa la trituradora.

El format docusèrie permet al protagonista, sempre ric i famós, exposar la seva versió més amable, fins i tot quan es tracta de personatges amb un interès social més que discutible.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aida Domènech, la ‘influencer’ coneguda com a Dulceida, ja té la seva pròpia sèrie a Amazon Prime, el mateix que la ‘it girl’ internacional Chiara Ferragni (Amazon), Tamara Falcó (Netflix), Georgina Rodríguez (Netflix), Sergio Ramos (Amazon), Neymar Jr. (Netflix), Rocío Carrasco (Telecinco) o el cantant Omar Montes (Amazon). Les Kardashian van obrir la porta el 2007 i des d’aleshores el filó no ha parat de créixer.

En cas de forjar un acord amb qualsevol de les plataformes de streaming que operen a Espanya, el de Tita Cervera fa pinta d’èxit garantit. No hi ha res que atragui més una part notabilíssima de l’audiència que entrar a casa d’un milionari. Si el teu historial com a ‘celebrity’ no acaba convertit en una docusèrie és que no ho has fet bé.