Delcy Rodríguez, la cap a l’ombra del chavisme

Però la història no jutjarà Delcy Eloína Rodríguez Gómez (Caracas, 56 anys) per desenvolupar-se en la revolució bolivariana abillada de haute couture ni per mantenir una relació de tres anys amb Fernando Carrillo (59), exmarit de Catherine Fulop, coneguda a Espanya per la telenovel·la ‘Abigail’. Sí que és possible, o més aviat, probable, que acabi retent comptes a costa de les activitats del que és la seva parella des del 2017, l’empresari d’origen libanès Yussef Abou Nassif Smaili (40), membre d’un clan que s’ha enriquit a base de contractes multimilionaris del Govern de Nicolás Maduro. Sobre aquest particular tornarem alguns paràgrafs més tard.

Amb Maduro en una cel·la de Brooklyn i en qualitat de vicepresidenta, Delcy Rodríguez representa en aquest moment la màxima autoritat de Veneçuela, com estableix la Constitució del 1999 d’aquest país en cas de buit de poder. Descartada María Corina Machado per Donald Trump (el republicà ni oblida ni perdona que el Comitè Noruec del Nobel, que entrega el premi de la pau, optés per ella per evitar donar-lo a ell), el president nord-americà la va ungir dissabte com a possible líder transitòria de la nació. «Hi ha una ‘vice’ que va posar Maduro, que va jurar davant seu. Ella acaba de tenir una llarga xerrada amb Marco Rubio [secretari d’Estat nord-americà] i va dir “farem el que necessitin”».

Trump, a qui es pot aplicar la frase amb què Churchill va descriure la Unió Soviètica («Un endevinalla embolicada en un misteri dins d’un enigma») compta amb l’habilitat de dir una cosa i la contrària en la mateixa frase, cosa que sovint provoca, per l’imprevisible del personatge, la perplexitat de qui l’escolta, dels seus propis col·laboradors i de tots els organismes públics del planeta, inclosos la UE, l’OTAN i fins i tot l’Associació Nacional del Rifle. «Governarem Veneçuela fins que hi hagi una transició segura», va asseverar el magnat durant la mateixa intervenció en què semblava allargar la mà a la presidenta encarregada.

I Delcy va dir no. Veneçuela va respondre davant la presumible posada a disposició de Washington suggerida per Trump, «no serà colònia de cap imperi». El discurs chavista de tota la vida. Batejada en política el 2003 a l’empara de Chávez, amb qui no arribava a congeniar, forma amb el president de l’Assemblea Nacional, el seu germà Jorge, tercer en la línia successòria, la parella més poderosa de Veneçuela. Almenys fins als bombardejos sobre el país i la posterior captura de Maduro per forces d’elit. Vicepresidenta des del 2017, és advocada de professió, formada a Veneçuela i a París i revolucionària bolivariana a cavall de la convicció ideològica i la venjança personal. El seu pare, José Antonio Rodríguez, va ser torturat i assassinat el 1976 sota custòdia de la Direcció dels Serveis d’Intel·ligència i Prevenció durant la presidència de Carlos Andrés Pérez. És l’única membre del cercle de poder de Maduro que parla bé anglès i francès.

El seu nòvio i la seva família s’han posat les botes a l’ombra del govern bolivarià. Des del 2017, Yussef Abou Nassif Smaili va teixir una xarxa d’empreses que, segons informacions periodístiques, li han procurat prop de 413 milions de dòlars mitjançant el subministrament d’aliments als Comitès Locals de Proveïment i Producció, i 145 milions d’euros més per la importació de kits d’hemodiàlisi.

Delcy Rodríguez va sortir a la palestra de l’actualitat espanyola quan va aterrar el gener del 2020 a l’aeroport de Barajas. Aquell dia, i malgrat tenir prohibida l’entrada en terreny europeu, es va reunir amb l’exministre José Luis Ábalos i l’empresari Víctor d’Aldama. En el conegut com a ‘Delcygate’, es va arribar a assegurar que el motiu del viatge va ser l’entrega de 104 lingots d’or, amb un valor de 68,5 milions de dòlars, negociats i comprats per Aldama.

Notícies relacionades

La Xina aprofita l’espai dels EUA en la seva retirada de l’ordre internacional

La fórmula del desenvolupament

A ‘Ensayo sobre la lucidesa’, el portuguès José Saramago descriu el patró seguit per tantes dictadures que en el seu origen es van disfressar de democràcia per acabar empatxades de corrupció i afectades de la paranoia del contuberni internacional i els enemics interns, com ha passat a Veneçuela i sembla escrit al quadern de bitàcola del president nord-americà. Sempre és la societat civil la que acaba pagant aquests deliris. «Naixem, i en aquell moment és com si haguéssim firmat un pacte amb la vida, però pot arribar el moment en què ens preguntem: ¿Qui ha firmat això per mi?», reflexiona un dels personatges de la novel·la de Saramago.

Diuen de Delcy Rodríguez que és capaç de llegir en una nit un llibre de 500 pàgines. A l’arbitri de Trump, és possible que ja no tingui tantes nits en blanc o, ans al contrari, disposi de tot el temps del món per llegir a l’interior d’una cel·la. Jo començaria per Saramago. És el més a prop que estarà d’un premi Nobel.