Newsletter Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Presidència ‘apropiada’?
La campanya electoral i el possible canvi de govern subsegüent faran que la presidència espanyola de la UE no sigui normal. I el més greu és que el Govern central i el PP no hagin acordat uns mínims
La visita d’Ursula von der Leyen i de 17 comissaris a Madrid per reunir-se amb el Govern espanyol indica que ja estem en la presidència espanyola. Era un semestre important, però les eleccions anticipades del 23J –i el possible canvi de Govern subsegüent– rebaixaran la seva rellevància.
La presidència espanyola era molt valorada per ser l’última completa abans de les eleccions europees de la primavera del 2024 de les que en sortirà un nou parlament i altres presidents del Consell i de la Comissió. I la UE que en els últims anys –forçada per la covid i la invasió d’Ucraïna– ha fet grans passos endavant, com els fons de regeneració i una política militar i exterior més coordinada, no pot aturar-se. I Espanya –fons de regeneració i cimera de l’OTAN a Madrid– no ha tingut un paper gens secundari.
Hi ha assumptes com l’avenç en la unió energètica (fins al tall del gas rus a Alemanya cada país tenia el seu llibret), el desplegament de les energies renovables per lluitar contra el canvi climàtic, les noves regles fiscals que hauran d’entrar en vigor l’any vinent i obligaran a una disciplina pressupostària més gran, i una política davant la immigració més realista i intel·ligent –que encarrili les arribades i eviti els desastres humanitaris– que són urgents i no haurien de posposar-se. Sent realistes alguns assumptes continuaran pendents quan arribin les eleccions europees. I tampoc s’haurien resolt –els interessos són molt contradictoris i costa harmonitzar-los– tot i que la presidència espanyola hagués sigut normal.
Notícies relacionadesPerò són assumptes clau i seria assenyat que els dos grans partits –un governarà després del 23J– haguessin acordat uns mínims. Ni s’ha intentat. Sánchez acusa el PP de boicotejar les seves iniciatives a Brussel·les i Feijóo es queixa d’una total falta d’informació. El més greu és que les dues coses deuen ser certes i són la lamentable conseqüència de la polarizació en dos blocs antagònics. Ara només queda intentar que la campanya no impedeixi una presidència espanyola ‘apropiada’.
Però el que convindria assumir és que la polarització és un procés degeneratiu –amb excuses ideològiques– en què és difícil saber si va ser primer l’ou o la gallina.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
