Assignatura Feijóo: pactes i debats

Per contra, Alberto Núñez Feijóo parteix amb avantatge i mira de repetir el que li va funcionar a les municipals (el rebuig de Sánchez), arriscar el mínim possible i no cometre errors. Però administrar i comunicar les negociacions autonòmiques amb Vox no és fàcil. A la rapidesa del pacte de València, que a Feijóo no li va agradar, la va succeir el gran xoc a Extremadura, on María Guardiola va dir que en cap cas faria coalició amb Vox, partit que va desqualificar. A les Balears, Marga Prohens, la candidata del PP, governarà en solitari a canvi que Vox presideixi el parlament. I el mateix s’intenta a Aragó.  

Feijóo vol convèncer que després de les eleccions tindrà prou força per no haver de fer un Frankenstein amb Abascal, com al final Sánchez va fer amb Iglesias el 2019. Però la marxa enrere divendres de María Guardiola a Extremadura, per pressió de Madrid, a l’acceptar que Vox entri al seu Govern, potser ha tranquil·litzat el partit, però ha deixat clar que, en més ocasions de les previstes, el PP no pot prescindir de Vox. I indica que ara la prioritat de Feijóo és fer fora el PSOE de totes les autonomies. Creu que és el millor per guanyar el 23J. 

Però a Extremadura hi havia alternativa. Deixar amb la seva abstenció que el socialista Fernández Vara, la llista més votada, fos reelegit. El PP perdia Extremadura, però Feijóo guanyava molta força moral per exigir al PSOE que s’abstingués en la seva investidura si el 23J el PP és el primer partit.

El de la llista més votada és idea de Feijóo i aquí i ara podia ser una gran oportunitat per acabar amb la polarització a dos blocs antagònics que corromp tota la vida política. Però, a l’hora de la veritat, els dos líders refereixen polaritzar. Sánchez proclama que el seu objectiu és governar amb Sumar (un Podem més il·lustrat). I Feijóo creu que la prioritat és fer fora el PSOE, tot i que sigui amb el suport de Vox. Dolent per a Espanya perquè en molts assumptes –com Europa– un mínim consens entre els dos grans partits és fonamental.

De moment la campanya es fa en els estudis de ràdio i televisió. I al PSOE li va fer pujar la moral la intervenció d’un Sánchez revitalitzat a ‘El Hormiguero’. Però el dia després el convidat va ser Feijóo i, tot i que més convencional, va superar els tres milions d’audiència davant dels 2,9 de Sánchez. 25,9% de ‘share’ contra 22,8%. Va guanyar Feijóo per poc marge, però es va coronar com el polític amb més audiència de tots els que han anat al programa de Pablo Motos. Però a Catalunya els resultats es van invertir: 337.000 van veure Sánchez, i només 59.000, Feijóo.

Ara venen els debats. Sánchez va pecar de prepotent –normal– quan per força va exigir a Feijóo sis cara a cara. Però el líder del PP sembla estar fent-se l’esmunyedís, cosa que denota inseguretat. Està bé que elegeixi un debat amb Sánchez a Antena 3, però no té lògica rebutjar-ne un altre a TVE al·legant el biaix de la cadena pública. I encara menys que es negui a un debat a quatre amb Sánchez, Abascal i Yolanda Díaz. ¿No vol discutir amb Abascal? ¿Deixarà una cadira buida en el debat de TVE? Costa creure-ho i el perjudicaria.

Notícies relacionades

Ana Pastor i Vicente Vallés conduiran el cara a cara entre Sánchez i Feijóo a Atresmedia

Finals i principis

I Sánchez ha començat la presidència europea amb una visita a Zelenski per realçar la seva presència internacional. I és cert –Feijóo té raó– que repetir que «l’economia espanyola va com una moto» és pura propaganda. Però Espanya creix quan la zona euro està en recessió tècnica i al juny l’IPC ha caigut per sota del 2%, de manera que tenim la inflació més baixa de la zona euro. Tot i que, preocupant, la subjacent, la que més inquieta el BCE, està encara en el 5,9%. 

Però, ¿en un clima tan polaritzat –Sánchez, sí; Sánchez, no– l’economia es tindrà en compte el 23J? La clau serà la confiança i Sánchez –es va veure el 28M– està en desavantatge. Però, compte, Feijóo no pot anar deixant cadires buides en els debats amb Sánchez, Abascal i Díaz, perquè els temps són molt líquids.