Moreno Bonilla accelera

Juanma Moreno parteix amb força, ja que és el president preferit pel 40% dels andalusos, davant el 14% de María Jesús Montero, la candidata socialista i vicepresidenta de Sánchez, segons l’enquesta d’EL PERIÓDICO del 28 de febrer. Però la gran incògnita –decisiva per al futur Govern i per a la seva projecció– és si aconseguirà revalidar la majoria absoluta d’un mínim de 55 escons (ara en té 58) del 2022. I la majoria de les enquestes diuen que aquesta majoria està en l’aire.

Per això Moreno ha convocat ja, abans de Setmana Santa. Si surts com a guanyador, la millor campanya electoral és la més curta. I amb una idea: en temps convulsos (guerra de l’Iran) es necessita estabilitat. I l’estabilitat exigeix majoria absoluta perquè, sense ella i havent de pactar amb Vox, el que hi hauria –com a Extremadura, Aragó i Castella i Lleó– només seria un gran embolic.

Les enquestes donen al PP un avantatge de gairebé 20 punts sobre el PSOE, que baixa i es quedaria amb 23 o 27 escons (avui en té 30). I María Jesús Montero, tot i que va ser ministra de la Junta, ara és vicepresidenta del Govern de Madrid. I ja està clar (Aragó, amb Pilar Alegría) que els millors candidats socialistes no són els percebuts com a enviats de Sánchez (o Madrid), sinó els que tenen personalitat pròpia (Carlos Martínez, a Castella i Lleó). ¿Aconseguirà Montero remuntar el corrent en una terra que va ser durant molts anys (Felipe González, Alfonso Guerra, Manuel Chaves) el graner de vots socialistes? ¿Pedro Sánchez, amb el seu "No a la guerra", serà un factor mobilitzador?

Per a Sánchez, Andalusia és essencial. No només per la història, sinó perquè és la comunitat que més diputats envia al Congrés i el resultat andalús pot influir molt en les pròximes eleccions generals. Però, per a Moreno, avui la gran preocupació no és el PSOE, ni les tres llistes que es perfilen a la seva esquerra. Tret que s’uneixin, per això com menys temps millor. La seva por és que Vox (les enquestes li donen el 18-20%, davant el 13,5% del 2022) li arrabassi la majoria absoluta.

Però Moreno ha posat en un compromís Abascal. Fins i tot a Castella i Lleó –on va pujar menys de l’esperat – semblava que Vox, unint els vots d’ultradreta i de la protesta inarticulada, era gairebé imparable. I que Abascal, que està en un partit europeu d’extrema dreta que no vol ajudar la dreta sinó reemplaçar-la, podia fer maldats. Però, després de Castella i Lleó, l’explosió de la greu crisi amb els exdirigents de Vox, i la convocatòria de les andaluses, se li ha complicat l’equació.

Si no hi ha governs a Extremadura, Aragó i Castella i Lleó, Vox pot quedar com un partit que només juga a la contra i a la desestabilització. I patir a Andalusia un vot de càstig que beneficiaria Moreno Bonilla. Però si Vox entra o pacta en aquests governs es visibilitzarà que, al final, el vot útil de la dreta és el PP.

¿Ha caigut Abascal en una autotrampa, a l’haver jugat massa fort? El que és segur és que el líder de Vox –a qui diumenge passat l’ABC entrevistava amb gran deferència i elegant foto de portada– intentarà que això no sigui així. ¿Fent patir Feijóo? Però les tres comunitats necessiten governs, el PP és el primer partit, i Abascal no vol ser vist a Andalusia com un polític irresponsable.

I després hi ha Trump. Per a certa dreta era un líder atractiu, ferotge contra l’esquerra. Però l’Iran ho ha canviat, perquè la guerra fa por i perjudica l’economia mundial. Trump, que era un plus, està deixant de ser-ho.

Notícies relacionades

La guerra atia la polarització

Un univers sencer

Meloni va perdre dilluns a Itàlia un referèndum per reformar la Constitució i canviar el poder judicial, que fa un mes semblava tenir guanyat. Hi ha molts factors, però ser vista com a pròxima a Trump no l’ha beneficiat. I a França, tot i que l’extrema dreta ha pujat en les eleccions municipals, l’ascens és bastant menor a l’esperat per a un partit al qual totes les enquestes donaven guanyador en la primera volta de les presidencials del 2027.

¿Pot ser Abascal un altre Albert Rivera?