Dos vicepresidents fàctics

La guerra de l’Iran crea molta incertesa i hi ha por generalitzada d’una crisi econòmica. Sánchez sap que s’ha de vigilar molt i Cuerpo ha sigut un ministre competent, es mou bé a Europa i va ser secretari general del Tresor, el responsable del deute espanyol, el cost del qual ha saltat en un mes del 3% al 3,65%. Li cal algú que entengui els mercats i no es deixi portar pels impulsos esquerrans d’alguns ministres. I ¡compte!, l’IPC ja ha pujat del 2,3% al 3,3%.

És un nomenament polític, gens tècnic. Vol enviar un missatge de confiança als inversors del món i als empresaris de casa. Política progressista, sí, i necessita els diputats de Sumar, però res de jugar amb les coses de menjar. Per això el paquet de mesures contra la crisi és moderat i ha pogut tenir el suport de Junts, el sí de mala gana dels seus aliats d’esquerres i fins i tot l’abstenció del PP.

Dijous Sánchez va deixar anar al Congrés un missatge bastant radical contra la guerra de Trump, però després va donar al Wall Street Journal, pròxim al món financer americà, un missatge conciliador: "Ara tenim un desacord temporal, però crec que la relació entre els Estats Units i Espanya és més estreta que mai". Sí, paraules. Però Sánchez, que ha perdut les eleccions d’Extremadura, l’Aragó i Castella i Lleó, vol sobreviure. Enarborar la bandera del no a la guerra li va bé, però ha de cuidar Wall Street. A més, Merz, el conservador alemany, ja diu: "Aquesta no és la nostra guerra". Carregar dijous al Congrés contra Feijóo i Abascal i elogiar el "Govern de coalició progressista", sí, però també nomenar vicepresident Cuerpo, que és respectat per la CEOE i a qui Yolanda Díaz va acusar de ser "mala persona". A més, és l’únic ministre que aprova, amb una nota del 5,26, segons indica el CIS.

També pretén que no acabin de morir els molt perjudicats equilibris parlamentaris. Així aprova, amb Junts, el PNB, els seus socis d’esquerres i l’abstenció del PP, el primer decret contra la crisi. I, dijous mateix, la llei de la multireincidència, amb el PP, Junts, el PNB, l’abstenció d’ERC i el vot en contra de tots els altres socis d’esquerra. ¿Un equilibrista impenitent? Sánchez creu que aguantarà, perquè no hi ha vots per fer-lo caure.

La missió de Cuerpo és mirar d’evitar que l’economia es desbarati per l’augment de la inflació de la guerra de l’Iran i aconseguir tranquil·litzar els inversors internacionals i els empresaris espanyols. I el reajustament del Govern de dijous té substància. L’Abc (Ainhoa Martínez) ha dit que és la crisi més rellevant des que el 2021 va fulminar Carmen Calvo, Iván Redondo i l’ara pres José Luis Ábalos. I és que, fàcticament –galons a part–, només hi haurà dos vicepresidents. Un, de iure, Carlos Cuerpo, que a més presidirà la Comissió Delegada per a Assumptes Econòmics.

Notícies relacionades

Feijóo i les guerres de Trump

Un mes de guerra

I l’altre, de facto, el triministre –de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts– Felix Bolaños, que a més presideix la clau d’entrada al Consell de Ministres. Missió: negociar, amb infinita paciència, tot el que hagi de ser aprovat. Amb els socis, amb Junts, i fins i tot en alguns casos amb el mateix PP. Bolaños ja feia aquest paper, però després de la sortida de la vicepresidenta Montero, que a més és la segona del PSOE, tindrà més força. Yolanda Díaz continua com la vicepresidenta de Sumar i de Treball. I Sara Aagesen és l’estendard de la gran aposta de Sánchez per les renovables. Tenen carteres rellevants i són essencials per als equilibris de Sánchez, però no eren ni seran vicepresidentes fàctiques.

El PSOE avui respira una mica. Una gran majoria està contra Trump i el 52% (enfront del 32%) aprova la posició del Govern. Però, després de Setmana Santa, tot girarà cap al 17 de maig a Andalusia. I Moreno Bonilla sembla que guanyarà. La incògnita és si seguirà amb majoria absoluta (55 escons) i no dependrà de Vox. La de María Jesús Montero és si aconseguirà mantenir –o fer pujar una mica– els trenta diputats socialistes.