¡Tu, gran corrupte!
Dos judicis contra polítics del PP i el PSOE coincideixen aquesta setmana. El primer, a l’Audiència Nacional, es remunta a fets del 2013 i posa a la banqueta Jorge Fernández Díaz, ministre de l’Interior de Rajoy, el seu segon, Francisco Martínez, així com l’increïble comissari Villarejo i alts dirigents de la policia, que van muntar una trama –després va venir la "patriòtica"– per sostreure documents a Luis Bárcenas, tresorer del PP durant anys al qual se li va descobrir una fortuna a Suïssa de 48,2 milions d’euros. El mòbil era que Bárcenas –abandonat pel PP davant l’evidència dels fets– no pogués venjar-se amb proves que incriminessin la cúpula del partit.
El segon, al Suprem, té com a acusats José Luis Ábalos, secretari d’organització del PSOE i ministre de Transports en el primer Govern Sánchez, el seu assessor Koldo García, i el tèrbol empresari Víctor de Aldama. Se’ls incrimina per haver cobrat comissions en la compra de mascaretes durant la pandèmia. El cas és molt cridaner perquè Ábalos va ser clau en les primàries socialistes del 2016 que –contra pronòstic– va guanyar Pedro Sánchez, i va estar molt pròxim al president, que malgrat cessar-lo en la crisi del 2021 el va mantenir com a diputat en les eleccions del 2023.
Em costa creure que Jorge Fernández, a qui vaig tractar quan era el líder del PP català, i a qui Rajoy va protegir davant Aznar, que el creia massa pròxim a Pujol, muntés el dispositiu de què se l’acusa. Tret que, disciplinat, obeís la cúpula de Génova, però ja el jutge García Castellón va exculpar –en una disposició molt discutida– Dolores de Cospedal, la secretària general del PP.
Però també em semblava impossible que un tresorer del PP pogués estalviar 48 milions a Suïssa. ¡Quanta incontinència! I que Ábalos, a qui vaig conèixer en la campanya catalana que va seguir l’aplicació del 155, es convertís junt amb Koldo en un comissionista de baixa estofa també sembla inexplicable. Que l’home fort socialista –el que va fer el discurs contra Rajoy en la moció de censura per la Gürtel– es vengués per alguns plats de llenties i per col·locar algunes nòvies sona a pel·lícula de Torrente.
Però el PP diu –també el seu successor, Santos Cerdán, està acusat de corrupció en un altre cas– que som davant l’iceberg del finançament il·legal del PSOE. I és evident que Bárcenas no va poder fer la seva fortuna sinó extraient-la de fons estranys que arribaven al PP.
Notícies relacionadesEl finançament dels partits és l’eix –tot i que no l’única causa– de la corrupció política. Els fets són greus i han de ser jutjats amb tota severitat. Però el PSOE i el PP s’equivocarien si –casos concrets, tot i que rellevants, a part– s’acusessin mútuament de ser "catedrals de la corrupció". ¡Qui corromp –pagant– no és mai ni el PSOE ni el PP!
Només es dessagnarien l’un a l’altre, farien mal a la democràcia i donarien corda a tercers que o somien amb una aberrant marxa enrere o defensen utopies, com la cubana, que ja van acabar molt malament.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
