Newsletter Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Collboni, el perseverant
Gairebé ningú ho creia, però dissabte Jaume Collboni, que el 28M va arribar segon darrere de Xavier TrIas (10 regidors davant 11), va ser elegit per sorpresa alcalde de Barcelona al superar la majoria absoluta amb els seus vots del PSC, els 9 dels Comuns i els 4 del PP. Amb 53 anys Collboni és un corredor de fons que va militar juntament amb Pepe Álvarez a la UGT catalana i després (2010-2014) va ser diputat (no un de tants) del PSC. Però el 2014, moment de declivi socialista per l’onada del procés, va decidir presentar-se a unes primàries a l’alcaldia: «Vull ser alcalde de Barcelona i ho seré», em va dir llavors.
No ho va ser el 2015 quan va guanyar Ada Colau –que va treure a Trias l’alcaldia– i amb només 4 regidors va pactar amb ella i va ser segon tinent d’alcalde fins que l’alcaldessa va fer fora el PSC durant el 155. Collboni s’ho va empassar. Però el 2019 va saltar a 8 regidors i, al costat d’Iceta, va ser clau perquè Colau, que havia perdut per poc davant Ernest Maragall, conservés l’alcaldia amb els vots del PSC i de Manuel Valls. No volien que Torra tingués un soci independentista a l’ajuntament. I durant quatre anys Colau i Collboni, ara com a primer tinent d’alcalde, han gestionat junts la ciutat malgrat les seves conegudes diferències. Però el 23 de gener va dimitir per poder fer campanya amb llibertat en la seva tercera batalla a la meta. Va quedar segon perquè Trias va capitalitzar més el vot anti Colau. Però Collboni va veure que Trias no tenia segura la majoria.
Notícies relacionades
És un polític treballador i habituat a totes les batalles que no perd el bon humor. Amb una experiència municipal que el fa conèixer bé la complexitat de la ciutat i que, ho ha demostrat, no s’intimida. Un amic em diu: «No llançar la tovallola ha sigut la clau del seu èxit». Pot ser.
Ara haurà de buscar aliances per acabar amb la divisió de la ciutat, el gran error de Colau. De perseverança no n’hi faltarà perquè deu saber que els bons alcaldes han sigut els que han sabut superar interessos contraposats i han unit Barcelona.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
