Jorge Juan Garay, @jeyjeygardi: tot depèn de la teva mirada

El vídeo ja suma més de 300.000 reproduccions. Ell està en primer pla, braços plegats, mastegant xiclet, movent-se lleument al ritme de la música, rostre seriós, tot i que apunta el somriure. Al costat, una noia tan jove com ell fa els mateixos gestos. I al darrere, en un segon pla, també de braços plegats, mirant de mimetitzar-se i superar l’absurditat del moment: Ada Colau i Yolanda Díaz. «Les mamis d’Espanya», com ell les denomina. Però ¿qui és ell? 

@jeyjeygardi a TikTok. Jorge Juan Garay més enllà de les pantalles. Un jove barceloní de 20 anys que triomfa a la xarxa social. El número 34 a la llista electoral de BComú, entre Alexandra López, actual consellera de districte de Nou Barris, i la veterana economista Lourdes Beneria. ¿I què ha fet Garay per figurar en aquesta llista? ¿Quins mèrits? ¿Quin valor hi aporta? Doncs depèn. ¿De què? Especialment dels ulls que l’observin.  

En un dels seus vídeos, Garay mostra la seva habitació. La càmera registra des d’un estoig de maquillatge (que ell mateix s’aplica amb cura), un exemplar d’‘El Capital’ de Marx, flors, encens, preservatius, més llibres, algun peluix. En altres vídeos balla, es maquilla, passeja, tria la seva roba. Es mostra sol, amb amics, amb parella, amb la seva germana petita (amb síndrome de Down). Les seves representacions sempre són amables i amb una pàtina d’humor. Molt simples, però acurades. El seu estil de vestuari se sumaria a la tendència ‘aesthetic’ de Tiktok. Una cosa així com l’experimentació de l’originalitat amb harmonia. Garay transmet serenitat, alegria... En definitiva, bon rotllo. ¿I res més? 

Res més. O res menys. Segons Ada Colau, l’‘influencer’ «representa el talent jove que, amb molta força, sense demanar perdó ni permís i amb molta creativitat, està obrint camins en el feminisme, els drets LGTBI i la defensa del medi ambient». ¿Es pot fer tot això amb vídeos en què sembla que no passa res? ¿En imatges que provocarien un col·lapse a més d’un ‘boomer’ amb memòria de lluita política? ¿Són foteses? Doncs, de nou, depèn.  

Perquè hi ha moltes maneres de defensar idees, i no sempre és obligat recórrer als arguments (per cert, Garay sempre utilitza l’anglès). De vegades, n’hi ha prou amb visibilitzar. Especialment si tenim en compte que no tots els joves viuen en ambients en què puguin expressar-se lliurement ni mostrar-se com voldrien. Garay normalitza un mode de vida que no està a l’abast de gaires i que, encara menys, ho va estar en el passat de tants. ¿Quants nois joves devien somiar fa dècades aplicar-se ombra d’ulls mentre Marx els observava des de la tauleta de nit?

Quatre milions de seguidors

Alguna cosa ha de tenir Garay per captar l’interès dels seus 4 milions de seguidors. Una cosa que escapa a molts perquè passa en un món desconegut per a la majoria. Podem accedir a ell, és tan fàcil com obrir Tiktok, però no és tan senzill adaptar-se als seus codis ni saber interpretar més enllà del que sembla una successió de monades sense sentit.  

Notícies relacionades

Ferraz, la Moncloa i l’UCO

Una opa amb més transparència

En els últims mesos, Garay s’ha atrevit a parlar de política. No sol ser habitual, i menys quan els teus seguidors t’adoren pel teu somriure, les teves postures o l’elecció de la teva roba. En una conversa amb el seu nòvio, aquesta vegada a Youtube, adverteixen dels perills d’una nova dreta global que «fa por per com de prop està del feixisme». El seu diàleg provoca comentaris de joves de diversos punts del planeta. ¿Fins a quin punt són significatives les seves reflexions? Una altra vegada, depèn. 

Els apunts polítics de Garay són molt escassos per a un analista. Rellevants per a tants joves que l’adoren. I notables per a una maquinària electoral que intenta arribar a un sector de la ciutadania que li resulta esquiu. Són molts els joves que consideren la política com un món aliè i impostat. Probablement, els mateixos adjectius que utilitzarien molts adults per als vídeos de @jeyjeygardi. Al cap i a la fi, tot depèn de la mirada.