La joventut amenaçada
L’advocat de la fundació Abogados Cristianos, que representa el pare de la sol·licitant de l’eutanàsia, a la Ciutat de la Justícia. | EUROPA PRESS
Tens 24 anys i potser ets un d’aquests 17,3% de joves espanyols que, segons el CIS, preferiria un govern autoritari "en algunes circumstàncies". Sou minoria, però cada vegada sou més. Especialment nois. Puc entendre’t. Estàs convençut que tot va malament, que tots els polítics són iguals: lladres i ineptes. Has sentit aquest discurs des que tens ús de raó. Abans era un murmuri, ara t’arriba a crits. O amb mems... O de la mà de Vox. ¿Autoritari? L’autoritari és allò d’ara, creus. Tot prohibicions absurdes. Des del tap de plàstic enganxat a l’ampolla fins a aquest feminisme que et fa una mica de por. Diuen que has d’anar amb compte amb les noies, que amb això del consentiment et poden muntar un sidral, que són moltes les denúncies falses... diuen, diuen, diuen i diuen.
Ella també té 24 anys. I només vol morir. Es diu Noelia. La seva vida és un infern. Va quedar paraplègica el 2022, després d’un intent de suïcidi. El dolor és insuportable i no hi ha cap possibilitat de millora. "Tots els dies són horribles i dolorosos", afirma ella. La llei l’assisteix i els metges van verificar que complia els requisits per a l’eutanàsia. Però llavors va aparèixer el pare de Noelia armat amb els Abogados Cristianos. Un apunt important, Noelia es va criar bona part de la seva vida en centres d’acollida, les addiccions i la malaltia mental dels seus pares els van impedir fer-se’n càrrec. ¿Què té a veure Noelia amb tu?, et preguntaràs. Molt, moltíssim més del que t’imagines.
Notícies relacionades¿Qui són els Abogados Cristianos? Els mateixos que van perseguint a còmics, artistes, editors i a tots aquells que, segons ells, transgredeixen els valors catòlics. No només atempten contra la llibertat, les seves maniobres judicials al mirar de frenar el suïcidi assistit de Noelia són una autèntica tortura. L’organització i Vox no tenen una relació orgànica directa, però sí que comparteixen afinitats ideològiques en temes culturals, educatius i, per descomptat, religiosos. S’oposen a l’avortament i a la igualtat de gènere, aixequen barreres als drets LGTBIQ+ i tots dos defensen la presència de símbols catòlics en l’espai públic. ¿I a tu què?, continues preguntant.
És difícil apel·lar a la memòria del que no has viscut. Mirar de fer-te sentir el pes de la por. Portar-te de la mà a uns dies en els quals tot –des de l’amor fins a la diversió, la feina i qualsevol tipus de pensament– estava supeditat a la voluntat d’un poder sempre vigilant. Una llosa grisa, trista i amenaçadora per als joves com tu. L’ombra del pecat ofegant cada moviment. La presó –de vegades la tortura– com a destí davant qualsevol crítica al poder. El control absolut del cos, de la vida i fins i tot de la mort, com pretenen amb Noelia. Volen tornar. I s’estan colant per cada escletxa del sistema. Per tu, això de la democràcia fa pudor de vell. Cert. Els que van lluitar per la llibertat ho són, molts ja han mort. Tu sabràs a qui obres la porta. Mentre no arriben, disfruta de la joventut. Ni t’imagines fins a quin punt està amenaçada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
