Editorial
Ferraz, la Moncloa i l’UCO
No serà suficient atribuir el que va passar a una operació orquestrada contra Sánchez
Com si hi hagués algun tipus de relació causa-efecte, cada vegada que a Espanya es produeix una crisi política greu, i la situació política que s’està vivint en els últims mesos podria qualificar-se així, apareixen en escena personatges grotescos, que semblen sortits d’un inframon, de les clavegueres de l’Estat o dels baixos fons de la política de partit. Pot ser que alguns siguin simplement un mal reflex de la picaresca tradicional. L’última d’aquestes aparicions, de moment, és la d’una militant socialista de nom Leire Díez, que atribuint-se un mandat "de dalt", que el PSOE i el Govern central neguen que algú li fes, va mantenir reunions amb empresaris investigats per frau per l’Audiència Nacional i amb un comandant de la Guàrdia Civil, amb la intenció d’obtenir informació que li permetés "desmuntar" l’UCO. La Unitat Central Operativa de la Benemèrita està investigant els casos que afecten l’entorn del president Pedro Sánchez, els de la seva dona i el seu germà, un fet que, a ulls de l’oposició i d’alguns mitjans de comunicació, dona versemblança a la possibilitat que l’encàrrec fos real. També contribueix a dotar d’aquesta credibilitat al culebró la llarga tirallonga de fotografies que Díez té amb Sánchez i una infinitat de dirigents socialistes, tot i que en aquest temps de selfies i xarxes socials podria no tenir més transcendència.
Si existeix o ha existit aquesta estreta relació entre Díez i la cúpula socialista i si va ser enviada per obtenir informació sobre l’UCO és precisament el que han d’aclarir amb la més gran urgència el Govern central i el PSOE, que de moment s’han limitat a negar-ho tot. Ahir, el partit li va obrir un expedient informatiu, cosa que podria donar pas a la seva expulsió. Però han trigat dos dies des que va aparèixer la primera informació sobre aquest assumpte tan delicat. Se sap que a Ferraz i a la Moncloa el cas Leire Díez ha causat commoció, però davant unes informacions de la gravetat de les que s’estan coneixent, hauria sigut recomanable una mesura cautelar immediata.
Els mitjans que van obtenir la primícia la qualifiquen de lampista de Ferraz i la Moncloa, és a dir, una persona que faria la feina bruta per als socialistes. El PP la situa a les ordres directes de Sánchez i del secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, una cosa que tots dos refuten, però que, ho vulguin o no, han de demostrar. Tot i que a la seu socialista diuen que és una simple "afiliada de base", se sap que va ocupar almenys dos llocs de lliure designació: cap de comunicació d’Empresa Nacional d’Urani i directora de Filatèlia i Relacions Institucionals de Correus. Ella al·lega ara que aquestes reunions que van ser gravades, en les quals oferia al comandant de la Guàrdia Civil avantatges professionals si aportava informació contra l’UCO, les va mantenir en la seva condició de periodista i perquè estava investigant per a un llibre sobre el frau en els hidrocarburs. Vist el to i contingut de les converses, resulta difícil de creure. Som davant un assumpte molt tèrbol que convé aclarir amb promptitud. No serà suficient d’atribuir els fets a l’acció d’una farsant ni d’atribuir les informacions a una operació orquestrada contra Sánchez perquè, tot i que les dues coses fossin certes, també ho són aquestes converses que la incriminen a ella i que poden estar assenyalant més amunt.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
