Rates i mosquits, lluita a mort contra la fauna urbana

L’alcalde Eric Adams ha presentat oficialment, en un acte públic que recorda més les rodes de premsa del Gotham fantàstic, ciutat assetjada pel mal a la recerca de superherois, la nova responsable de la lluita contra les rates a la ciutat. Kathleen Corradi ja ostenta ja un nou i esperançador càrrec per acabar per sempre amb la plaga que causa danys i malalties cada cop més seriosos als barris de la ciutat, i ella mateixa explica que quan va sol·licitar la feina no estava segura que fos real: demanaven textualment «instint assassí». La nova «tsarina de les rates» és una professora que ha impulsat amb determinació campanyes contra els rosegadors al seu barri i a les escoles on ha treballat, en una forma d’activisme que nosaltres només sentim pròxim referent a la lluita climàtica, contra el plàstic o la contaminació dels cotxes. 

Barcelona i altres ciutats pateixen també d’infestació de rates: les obres que remouen la zona del parc de les Glòries, les de la pavimentació de Consell de Cent per convertir-lo en superilla i tantes altres no només fomenten l’aparició al carrer d’escarabats, també els rosegadors treuen el nas a la llum del dia. Els petits cartells clavats als parcs públics i en alguna zona d’obres ens recorden que hi ha treballs municipals en marxa contra la proliferació de rates, també pots haver-te trobat visualment amb alguna al mig de la calçada: les més descarades passegen impunement davant la sorpresa dels veïns.

3,2 milions de rates

Amb tot, el que passa a Nova York és d’una altra galàxia. La ciutat compta amb una línia telefònica per registrar qui ha vist alguna rata, i només el 2022 hi va haver 3,2 milions de trobades visuals. El pla que arrenca ara la mestra convertida en superheroïna contra la plaga se centrarà primer en Harlem, on preveu invertir 3,5 milions de dòlars i fins a 35 empleats específicament dedicats a aquesta missió. 

La lluita contra les rates no és nova i afecta a diferent escala els reptes mundials, perquè es propaguen on hi ha més pobresa, pitjors condicions de salubritat, i més enllà de l’impacte en les persones, també té un potencial destructor a la natura. A l’arxipèlag de Hawaii està sota protecció especial una illa molt petita, Lehua, a 35 quilòmetres de l’illa de Kauai, que s’ha convertit en un santuari natural lliure de rates. Amb aquesta atribució única ha aconseguit preservar espècies autòctones, sobretot d’ocells, que veien la seva supervivència en risc perquè els rosegadors destrueixen nius i es mengen les cries impedint-ne la reproducció. Els científics han passat 20 anys treballant en aquesta meta fins estrenar aquest any el seu estatus de «lliure de rates», i això que l’illa amb prou feines té 1 quilòmetre quadrat i està deshabitada. Aquestes experiències converteixen els recents plans de Nova York en el més semblant a una gesta del segle XXI.

Els mosquits

Notícies relacionades

El complex escenari postelectoral

Votar també és un estat d’ànim

Una mirada a l’altra banda de l’Atlàntic t’obliga a repensar la teva relació amb la teva ciutat en aquests assumptes. No són les rates el que més fora de control tenim per aquí. Ja es prepara l’arribada de mosquits amb la calor, i les temperatures extremadament altes d’aquest abril han fet aparèixer les primeres picades: els supermercats són el primer reflex de la realitat, i les mosquiteres i els repel·lents antiinsectes ja ocupen les pàgines publicitàries de les novetats de la setmana de les botigues.

Una croada municipal seriosa contra aquesta plaga més mediterrània i molesta no vindria malament, la vida urbana té petites complicacions que es produeixen fora dels radars, ofegades pels grans temes de ciutat que atrauen focus i energies, quan no pressupost, i que necessiten també un focus en el dia a dia.