Una decisió sense punt final

La resolució, no obstant, considera també que alguns punts menors de la llei no s’ajusten a la Constitució i declara inconstitucional que no inclogui els que es van oposar al procés per vulnerar el principi d’igualtat, que permeti estendre l’amnistia més enllà del límit temporal del novembre del 2023, una cosa que podria emparar futures conductes delictives i que no garanteixi l’audiència a totes les parts en el Tribunal de Comptes. I el que resulta més rellevant des del punt de vista dels efectes de la decisió és que no aborda directament el delicte de malversació, que d’acord amb la interpretació del Tribunal Suprem no és amnistiable. Justament, el que ha impedit l’aplicació íntegra de la llei a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, entre d’altres, deixant-los encara avui en uns llimbs jurídics que es mantindran i que continuen depenent del Tribunal Suprem, circumstància que podria obrir un enfrontament entre aquest tribunal i el Constitucional.

Al no ser unànime, la decisió té els vots particulars de quatre magistrats que s’oposen a l’amnistia, tres dels quals encara no s’han donat a conèixer. Sí que s’ha fet públic el vot particular d’Enrique Arnaldo, que interpreta que la norma és contrària a la seguretat jurídica, a la igualtat dels ciutadans, a la separació de poders, a la independència del poder judicial i que atempta contra la supremacia de la Constitució a què estan subjectes tots els poders públics, incloses les Corts Generals. El magistrat també defensa que afirmar que el legislador pot fer tot el que no estigui expressament prohibit és una invenció argumentativa, percep que la llei és arbitrària i entra també a valorar la dimensió política de la llei, a l’interpretar que lluny de resoldre el conflicte polític ha provocat una profunda divisió en la societat.

El PSOE s’ha felicitat per la decisió i ha defensat l’aplicació íntegra i immediata a tots els líders del procés, com també reclamen ERC i Junts, mentre que el Partit Popular no s’ha mogut gens de la seva línia argumental i ha insistit a definir l’amnistia com una transacció corrupta i immoral, com un obús contra la divisió de poders i un atemptat contra la igualtat davant la llei, per la qual cosa s’ha oposat a la decisió del TC. El PP expressa des de l’oposició el que pensa bona part de la societat espanyola, també de la catalana. L’amnistia pot perseguir una finalitat positiva, però fer-la a canvi d’una investidura i sense un ampli consens la deixa en una permanent provisionalitat que aquesta sentència, aprovada per la mínima i amb dos magistrats recusats, no aconsegueix erradicar, per molt que s’hi esforcin Sánchez i Puigdemont.