Feliç 75è aniversari, OMS

El 7 d’abril, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) celebra els 75 anys de la seva fundació. Per commemorar-lo han creat una web en la que descriuen el que, segons l’OMS, són els ’7 + 5 èxits de l’OMS’: la salut per a tothom com a màxim objectiu; la disminució de la càrrega mortal de les malalties, amb l’erradicació de la verola i l’avenç en l’erradicació de la poliomielitis i la dracunculosis, dues malalties amb una alta mortalitat; la millora de la protecció de la població davant les pandèmies; la intervenció de l’organització en situacions de conflicte bèl·lic; a l’establiment de polítiques i orientacions referent a la cura de la salut; en les polítiques i campanyes de vacunació –especialment en països en desenvolupament– i en la lluita contra el canvi climàtic.

Els ‘més 5’ són: salvar la vida de mares i infants amb millores en l’atenció a embarassos i evitació de malalties les infantils mitjançant vacunes o una millor alimentació; tenir cura els que ens proporcionen cures, amb la potenciació dels professionals sanitaris; treballar contra les malalties no transmissibles i per la salut mental; fer front a les resistències als antimicrobians, i tot plegat basant-se en la ciència i la innovació.

Un bon balanç. Bons assoliments. Bones perspectives.

Però no és del tot real. Potser un xic massa triomfalista.

Quan l’OMS va ser creada el 1948 com a agència especialitzada de l’ONU amb la finalitat, segons la seva constitució, de «construir un futur millor i més saludable per a les persones de tot el món» i «assolir per a tots els pobles el grau màxim de salut, definida com un estat de complet benestar físic, mental i social», i es va configurar com «l’autoritat directiva i coordinadora de l’acció sanitària en el sistema de les Nacions Unides. És l’organització responsable d’exercir una funció de lideratge en els assumptes sanitaris mundials, configurar l’agenda de les investigacions en salut, establir normes, articular opcions de política basades en l’ççevidenciaççevidènciaçç, recolzar tècnic als països i vigilar les tendències sanitàries mundials».

Ideal, però irreal en el moment actual.

L’OMS, com l’ONU, va néixer en un món multilateral, molt diferent de l’actual.

Certament, durant la primera meitat de la seva existència l’OMS va aconseguir en general bons resultats. L’erradicació de la verola va ser un exemple. I es continuen aconseguint fites i fent feina.

És un fet que, actualment, l’OMS està qüestionada. S’ha encarcarat, burocratitzat, polititzat i no està fora de sospites de ser massa sensible a determinades pressions de la indústria farmacèutica i sanitària. Ja no és el que va ser i el que voldríem que fos. Recordem que l’OMS no té capacitat legislativa ni sancionadora, i està a mercè del finançament dels diversos estats membre, que no renuncien als seus propis interessos i polítiques, com s’ha evidenciat àmpliament en l’última i encara vigent pandèmia de la covid 19. L’OMS no pot anar més allà d’on els seus estats membre vulguin o puguin anar.

Però la realitat és tossuda. Les principals amenaces per a la salut de la humanitat, com són el canvi climàtic, la globalització i, per damunt de tot, la pobresa i les desigualtats, són fenòmens globals i requereixen solucions globals. Ja sabeu: pensar global, actuar local.

Ens cal una institució capaç de complir allò que deia la declaració fundacional de fa 75 anys: liderar, coordinar, ser l’autoritat internacional. Quan un estat actua asíncronament amb la resta d’estats, quant a la salut, no només perjudica als seus ciutadans, sinó que perjudica tota la resta de món.

Notícies relacionades

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Diferents maneres de llegir un llibre

Ens cal una institució internacional, neutral, amb un finançament allunyat de les pressions polítiques i comercials, amb capacitat legislativa i sancionadora, amb un lideratge real i amb capacitat de coordinació.

No tinc clar que l’OMS, igual com l’ONU, sigui l’eina que necessitem per al futur, però sí que necessitem una institució amb les seves característiques fundacionals. Una reforma no és suficient. Cal desbrossar i construir de nou tenint molt present el que ha fallat. Ens hi juguem la salut del món.