Gaza: l’ecocidi

Però també cal contemplar. Gaza és un dels territoris més densament poblats del món, de l’ordre de 6.000 habitants per quilòmetre quadrat, i amb característiques geològiques desèrtiques, sobreexplotat des del punt de vista agrícola i de recursos hídrics, molt minsos i salinitzats, altament contaminat, tant en el sòl, enormement degradat, com en la franja marina. Sobre aquest escenari, llencem-hi 100.000 tones d’explosius des de l’inici de l’actual intervenció israeliana, que han comportat, a més, la destrucció o afectació de més d’un 70% de la trama urbana del territori. La víctima, a més de, sobretot, les persones, és l’ecosistema.

Quan, com a resultat d’actes voluntaris o imprudents comesos amb coneixement que existeix una probabilitat substancial que aquests actes causin danys greus, generalitzats o a llarg termini al medi ambient, parlem d’ecocidi. Aquest concepte, l’ecocidi, va ser creat l’any 1970 per l’eminent biòleg americà Arthur Galston, un dels primers a denunciar públicament la utilització bèl·lica de l’anomenat "agent taronja", potent herbicida compost de dioxines altament tòxiques, utilitzat com a defoliant per les forces armades dels Estats Units a la guerra del Vietnam, amb gravíssimes conseqüències sobre el medi ambient al territori, i amb afectacions de més de 10 milions de persones, encara actualment, i greus alteracions immunitàries, càncers de la fertilitat i de defectes i malalties congènites, encara avui presents. Dos anys després de l’aportació de Galston, l’aleshores primer ministre suec Olof Palme, posteriorment assassinat, va popularitzar la idea a la Conferència de Nacions Unides sobre l’Entorn Humà, exigint-ne el reconeixement i la penalització com a crim d’abast internacional.

Un ecocidi presenta una sèrie de característiques que el diferencien d’un delicte o una afectació ambiental comuns. Un ecocidi és voluntari i amb coneixement de les conseqüències que es produiran, i no es pot confondre amb allò que en diuen "danys col·laterals". Les seves conseqüències són greus i extenses, i afecten fatalment la major part del territori. A més, són duradores en el sentit que la seva regeneració, si és que és factible, seria molt a llarg termini i amb conseqüències irreversibles pels actuals ecosistemes del territori, amb tots els seus components, éssers humans inclosos. O el que en queda. No parlem sols de l’avui de la gent i el territori de Gaza, sinó del seu futur i de les futures generacions, bajanades del senyot. Trump a banda.

És a Gaza, però no tan sols a Gaza. També passa a Ucraïna. També va passar a Kuwait i l’Iraq, a l’antiga Iugoslàvia, passa al Congo… Forma part d’allò que en diuen "guerra total", concepte que comprèn no sols la implicació dels bàndols combatents, sinó de totes les seves infraestructures i recursos, la qual cosa afecta el conjunt de la societat i amb conseqüències de futur.

Notícies relacionades

La via mexicana en l’opa del BBVA

Una dependència silenciosa

Malgrat tot el que hem comentat, l’ecocidi encara no està reconegut internacionalment com un crim directament punible per part de la Cort Penal Internacional com sí que ho són el genocidi, els crims de lesa humanitat, els crims de guerra i els crims d’agressió. Evidentment, el reconeixement de l’ecocidi com a crim no aturarà els atacs ni resoldrà el seu impacte, però sí que evitarà la impunitat.

S’atribueix a Einstein la frase de "la Terra no l’hem heretat dels nostres pares, sinó que l’hem manllevat als nostres fills". Quan es parla d’ecocidi no ens referim a l’afectació d’un territori concret. Els ecosistemes estan interconnectats i són interdependents. Allò que passa allà, em repercutirà, més aviat o més tard, aquí. No és tan sols solidaritat. També és egoisme.