Una reforma imprescindible

L’atenció primària de salut (APS) és el nivell més efectiu, eficient i equitatiu del sistema sanitari. Ara bé, és un model en crisi.

La primera reforma de l’APS a Catalunya va començar l’any 1985 i finalitzà el 2003. Es van crear els equips d’atenció primària (EAP) i els Centres d’Atenció Primària (CAP) segons la cobertura territorial, entre altres temes. Va ser una reforma llarga i difícil. El 1996, en un context de crisi econòmica, una nova experiència. Les EBA (Entitats de Base Associativa) que permetien que un EAP es convertís en una petita empresa, incorporant alts nivells d’autogestió, per tal de millorar les llistes d’espera i l’eficiència. Aquest model no va reeixir massa. Aviat, el model reformat d’APS va quedar desfasat: la demografia, les malalties cròniques i la complexitat clínica. Novament es va plantejar una reforma el 2017: la ENAPISC (Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Comunitària), basada en la potenciació dels professionals, l’autogestió i la participació comunitària. Un plantejament molt ambiciós. No es va implantar mai. El 155 i la manca de suport dels successius governs no ho van permetre. Després, la COVID, i posteriorment s’aguditza la gran crisi: gran pressió assistencial, falta de professionals, males condicions laborals, manca d’incentius, esgotament del personal.

La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària va impulsar una enquesta entre els professionals de l’APS destacant la reivindicació de l’autonomia de gestió, la inclusió d’una nova figura d’administratiu sanitari especialitzat per tal de reduir les càrregues burocràtiques, la inclusió de noves professions als EAP, l’increment de personal assistencial i la millora del finançament i de les condicions laborals. Res de nou.

Ara, el Departament de Salut planteja una nova prova pilot dirigida a una reforma definitiva de l’APS. Es posen en marxa 27 centres que, de denominar-se CAP passen a dir-se CESIR (Centre de Salut Integral de Referència), i que pretenen millorar l’accessibilitat reduint temps d’espera, millorar la qualitat assistencial i millorar la satisfacció d’usuaris i professionals, amb un finançament parcial basat en la capitació, l’autogestió, la inclusió de noves professions, la figura de l’administratiu especialitzat, i la posada en marxa de projectes pilots en relació amb la realitat del territori cobert. Els hi sona?

Notícies relacionades

La dana deixa inundacions generalitzades a Aragó i obliga a mobilitzar l’UME

La prohibició no es compleix: plàstics d’un sol ús vetats per Europa continuen en el mercat

Però el grup d’experts del Departament de Salut afirma que no hi ha un gran problema de recursos, ni professional ni econòmic, sinó d’organització. No està previst un pressupost específic. No es preveu incrementar les plantilles de metges i d’infermers. No cal dir que bona part dels professionals no ho veuen així.

L’APS està malament malgrat la gran qualitat i esforç dels professionals. Esperem que aquesta experiència no quedi en un canvi de nom i poca cosa més. Però cal donar-hi suport. Qualsevol intent per millorar l’atenció sanitària, salvar la nostra AP i, especialment, els nostres professionals, val la pena.