¿Quina és l’amenaça més gran per a una pròxima pandèmia?

«Abans que la covid fos al radar, aquest virus de la grip A que tots estàvem observant molt de prop», explica la viròloga nord-americana Wendy Blay Puryear al diari britànic ‘The Guardian’. «Existia la preocupació que tingui potencial pandèmic. Molts érem de l’opinió que la pròxima gran pandèmia del segle XXI seria de grip, però ens va avançar el coronavirus per la dreta», explica en el seu blog el microbiòleg navarrès Ignacio López-Goñi.

La grip aviària torna a estar en el punt de mira

La grip era la candidata número u per causar una pandèmia abans de la irrupció del SARS-CoV-2, i diversos països, inclòs Espanya, havien elaborat plans de pandèmia de grip. Ara torna a estar en el punt de mira, sobretot després de la proliferació de casos en mamífers.

El virus de la grip més preocupant és la grip A tipus H5N1 (denominat clade 2.3.4.4b), una variant molt virulenta detectada el 2020 en aus silvestres, marines i de granja. És el cas de gavines, ànecs, oques, gallines, pelicans, cignes, voltors, àguiles, mussols i corbs.

La transmissió d’aquesta grip aviària als mamífers va portar al febrer l’OMS a precisar que, si bé el risc per als humans actualment continua sent baix, no es pot donar per descomptat que continuarà sent així. El director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, va advertir que els casos d’influença aviària en visons, llúdries, guineus i lleons marins han de ser vigilats de prop. «De moment, l’OMS avalua el risc per als humans com a baix», va dir. Va afegir que des de l’aparició del virus H5N1 el 1996 només hi ha hagut transmissió «rara i no sostinguda» cap a i entre humans.

Casos greus

El senyal més gran d’alarma va ser el brot registrat l’octubre de l’any passat en una granja de visons de Carral (la Corunya), infectats probablement per gavines o mascarells. Prop de 52.000 animals van haver de ser sacrificats. L’estudi d’aquest brot, del qual va informar ‘Faro’ el 21 de gener passat, va revelar que el virus de la grip H5N1 altament patogen que va infectar els visons contenia una mutació molt inusual associada amb l’adaptació del virus a mamífers. La ràpida detecció del brot en l’explotació –que prenia mesures estrictes contra la covid– i el fet que els operaris portessin mascaretes van evitar un ensurt més gran.

«El més preocupant va ser el brot en una granja de pells espanyola entre visons –apunta en el seu blog el viròleg Thomas Peacock, de l’Imperial College de Londres. Els visons estan estretament relacionats amb les fures, que se sap que són inusualment similars als humans en la seva susceptibilitat als virus de la grip i la seva capacitat per seleccionar les mutacions de la grip que estan associades amb la transmissió humana. De fet, almenys dos tipus de mutacions associades amb l’adaptació dels mamífers eren presents al virus H5N1 dels visons», afegeix.

Cocteleres víriques

«Increïblement preocupant: el brot de grip aviària en una granja de visons espanyola desencadena temors de pandèmia», va titular la prestigiosa revista ‘Science’, gens procliu al sensacionalisme. Els visons s’afegien als porcs com a possibles «cocteleres víriques» en les quals els virus de la grip poden evolucionar, combinar-se i adaptar-se als humans, una cosa que encara no ha passat.

That means there is a real risk of a pandemic because every spillover present an opportunity for the virus to adapt to mammals.
("It’s a numbers game", Richard Webby told me a month ago here: https://t.co/187yI2BbtN)

— Kai Kupferschmidt (@kakape) 24 de febrero de 2023

Més recentment hi ha hagut brots massius d’H5N1 en foques i lleons marins a Escòcia i al Perú. Aquest país sud-americà ha notificat la mort de 3.492 llops marins i 63.000 aus per grip aviària. «Tot això suggereix que hi ha hagut ja transmissió del virus H5N1 en aquestes poblacions de mamífers. No només un salt esporàdic d’aus a mamífers, sinó transmissió sostinguda entre aquests animals», detalla en el seu blog MicroBIO López-Goñi, catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Navarra.

Quant als humans, el 24 de febrer es va reportar a l’OMS la infecció en una dona a la regió xinesa de Jiangsu. Es tractava del denominat virus clade 2.3.4.4b, el que circula en aus per tot el món. El 24 de febrer passat es va informar de la mort d’una nena per grip aviària a Cambodja. No obstant, després es va determinar que no portava l’esmentada variant que causa la mort massiva d’aus arreu del món, sinó del clade 2.3.2.1c, endèmic en aquest país asiàtic.

864 casos en humans des del 2003

En qualsevol cas, totes les variants de la grip aviària N5H1 que estan circulant actualment en diferents espècies d’animals presenten cert potencial pandèmic, segons va dir divendres passat una especialista de l’Organització Mundial de la Salut. «Totes presenten cert nivell potencial de causar una emergència de salut pública», va assenyalar la responsable del Programa Mundial d’Influença de l’OMS. «Hem de mantenir-nos alerta i avaluar el risc. No sabem quina variant saltarà i causarà la pròxima pandèmia. De moment hem d'estar vigilants», va declarar la mateixa font de l’OMS.

Des del 2003 s’han produït 864 casos de grip aviària H5N1 en humans, amb un saldo de 456 morts. És a dir, la letalitat ha superat el 50%. No obstant, molts experts preveuen que la letalitat serà molt menor si el virus es tornés més transmissible. Una de les raons per les quals la grip aviària és tan letal és que infecta les vies respiratòries inferiors (pulmons), cosa que pot provocar insuficiència respiratòria.

Si hagués de mutar per infectar el tracte respiratori superior (coll, nas) i propagar-se més fàcilment, probablement causaria una malaltia més lleu. Amb tot, fins i tot un virus que causa una malaltia lleu o moderada en un elevadíssim nombre de persones té conseqüències greus, com hem vist amb el SARS-CoV-2.

¿És una pandèmia inevitable? Per al viròleg britànic Thomas Peacock, aquesta és encara una qüestió oberta. Remarca el fet de l’absència d’infeccions humanes en aquesta panzoòtia (pandèmia en animals), almenys fins ara, cosa que trasllada «una petita tranquil·litat en comparació amb principis de la dècada del 2000». «En l’actualitat, només s’han registrat quatre casos (i cap mort) a Europa i Amèrica durant aquest brot, en contrast amb els centenars de casos i morts registrats fa dues dècades», recorda l’investigador.

Wrote 800 words on the current H5N1 situation in wildlife and the uncertainty around whether it might cause a pandemic for the @ImperialMed bloghttps://t.co/X01uZ2dPnx

— Tom Peacock (@PeacockFlu) 2 de marzo de 2023

Peacock afegeix que també està en qüestió si les mutacions i adaptacions que aquesta de grip aviària H5N1 necessitaria per adquirir per a la transmissió de persona a persona serien suficients per provocar una pandèmia, o si és probable que es produeixin aquestes mutacions. «Gairebé qualsevol resposta està encara sobre la taula, des que és impossible fins a gairebé inevitable. I és probable que puguis trobar en la comunitat científica defensors per als dos extrems d’aquest espectre», reflexiona.

Com han apuntat altres experts, i ens ha ensenyat la pandèmia de covid, Peacock recomana fer provisió de vacunes i considerar la vacunació d’ocells de corral, com ja estudia la Unió Europea. El pediatre i investigador gallec Federico Martinón, reconegut expert en vacunes, ha suggerit en el seu compte de Twitter introduir la soca H5N1 a la pròxima vacuna de la grip estacional, i així «començar a preparar el nostre sistema immune per al que pugui venir».

¿Y si cambiamos este año la cepa B “eliminada”, que ya no circula, por un H5N1 en la vacuna estacional…y comenzamos a preparar nuestro sistema inmune para lo que pueda venir? @DrLejarazu @CentroGripe @sanidadgob @microBIOblog https://t.co/tZxyj4FLfg

— Federico Martinón-Torres (@fedemartinon) 20 de febrero de 2023

«Precisament per tenir tan recent una pandèmia, és extremadament improbable que la grip aviària provoqui una altra pandèmia de l’estil de la de 1918. Però la probabilitat no és zero», opina la immunòloga Matlide Cañelles. Com apunta Thomas Peacock, el virus es continuarà estenent i augmentaran les «tirades de daus» perquè acumuli els canvis necessaris per adaptar-se als humans. «Sembla prudent esperar el millor però preparar-se per al pitjor», sentencia el viròleg.

Altres patògens candidats a fer el salt... mortal

A més de la grip aviària H5N1 i altres tipus d’influença, ¿quins patògens tenen potencial per causar una pròxima pandèmia? Per a la viròloga veterinària Elisa Pérez Ramírez, el virus Nipah «continua ben amunt en la llista de potencials virus pandèmic. És un exemple paradigmàtic de patogen zoonòtic emergent».

El 1999 va causar a Malàisia un brot amb un 70% de mortalitat, i gairebé 25 anys després continua sense haver-hi vacuna. El brot va inspirar la pel·lícula ‘Contagi’ (2011), de Steven Soderbergh. Segons la informació de l’OMS, el Nipah és un virus zoonòtico (es transmet d’animals a humans) i també pot transmetre’s a través d’aliments contaminats o directament entre persones.

En les persones infectades, provoca una varietat de malalties, des d’infeccions asimptomàtiques (subclíniques) fins a malalties respiratòries agudes i encefalitis mortal. El virus també pot causar malalties greus en animals com els porcs, cosa que genera pèrdues econòmiques significatives per als agricultors.

El Zika i el dengue

Els patògens transmesos per insectes, com el Zika i el dengue, podrien desencadenar la pròxima pandèmia, segons va advertir l’OMS l’any passat. Hi ha signes que el risc que representen està augmentant, per la generalització dels viatges al món globalitzat i el canvi climàtic, que permet als insectes colonitzar llocs on abans no podien sobreviure. En la llista de prioritats de l’OMS hi ha els arbovirus, un grup de patògens que inclou el dengue, el Zika, la febre groga i el chikungunya, que es transmeten, per artròpodes com mosquits i paparres.

A Bolívia, per exemple, es van reportar divendres passat més d’11.000 casos de dengue, que han segat la vida de 33 persones, majoritàriament nens, segons informa ‘The Telegraph’. Diverses regions, incloses Santa Cruz i La Paz, estan en alerta epidemiològica.

La febre hemorràgica del dengue, la forma greu de la malaltia –que pot provocar insuficiència orgànica, hemorràgia interna i mort–, s’ha quadruplicat en els últims 30 anys, infectant 400 milions de persones a l’any. Propagat pel mosquit ‘Aedes aegypti’, que també transmet la febre groga, el Zika i el chikungunya, el virus del dengue mata 20.000 persones a l’any arreu del món.

Aquesta setmana s’han detectat a Espanya dos casos de dengue, en turistes alemanys que van estar a Eivissa. El Ministeri de Sanitat està monitoritzant aquests casos amb origen a l’illa balear per poder «anticipar-se a la situació», va afirmar dijous passat la ministra Carolina Darias.

Un altre virus que ens ha tocat a prop és el virus Marburg, parent de l’Ebola. Hi va haver una sospita de cas a València. Les primeres proves van donar negatiu, tot i que «serà necessari realitzar noves anàlisis per descartar definitivament el possible cas», assenyala en un article a ‘The Conversation’ Raúl Rivas González, catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Salamanca, que qualifica el Marburg com «una amenaça pròxima, real i mortal».

El 13 de febrero, Guinea Ecuatorial confirmó el primer brote de la enfermedad del virus de #Marburgo en su historia. En España se ha activado el protocolo de actuación ante un caso sospechoso. @RaulRivasG (@usal):
https://t.co/jluk2yox4k

— The Conversation ES (@Conversation_E) 4 de marzo de 2023

El 13 de febrer passat, Guinea Equatorial, antiga colònia espanyola, va confirmar el primer brot de la malaltia del virus de Marburg en la història del país. Fins al moment han sigut notificades 9 morts i 16 casos sospitosos amb símptomes que inclouen febre, fatiga i vòmit i diarrea amb sang. Com apunta Rivas, el virus de Marburg provoca «una febre hemorràgica rara però greu i amb una alta taxa de letalitat (entre el 24% i el 90% en els brots recents), cosa que el converteix en un dels patògens més perillosos coneguts». Es transmet de persona a persona per contacte amb sang, secrecions, fluids corporals i teixits de persones infectades o cadàvers. No hi ha vacuna ni tractament aprovat.

Notícies relacionades

Albirament d’un OPNI

Desarticulada la xarxa europea més gran de falsificació de monedes de 2 €

Finalment, portats a l’actualitat per la sèrie de ciència-ficció ‘The Last of Us’, hi ha els fongs. L’OMS maneja una llista d’aquests organismes especialment perillosos. Juan Carlos Argüelles, professor de Microbiologia de la Universitat de Múrcia, destaca els gèneres Candida, Aspergillus, Cryptococcus, Histoplama, Blastomyces i Coccidioides.

Més en concret, el microbiòleg destaca el ‘Candida albicans’, fong catalogat com la quarta causa d’infeccions sistèmiques disseminades pel corrent sanguini, i especialment el ‘Candida auris’: els Centres per al Control d’Infeccions i Malalties (CDC) dels Estats Units el consideren una «amenaça urgent» per la seva resistència inusual als tractaments. «Presenta baixa susceptibilitat als desinfectants sanitaris habituals, es pot contagiar des d’equipament i instrumental hospitalari (fòmits) i és fàcilment transmissible entre persones», remarca el microbiòleg a ‘The Conversation’.