El llop, el xai i la Borràs

La delinqüent es nega a dimitir, com si tingués el paner encaixat a la cadira de presidenta del Parlament. Caldrà avisar els bombers perquè desallotgin la corrupta -res de presumpta, quin plaer- dirigent de JuntsxFraccionar -o com es diguin avui- i encarregar a un fuster una altra poltrona, ara més folgada perquè ningú torni a quedar-hi encaixonat. La corrupta amb tots els ets i uts -quin goig s’experimenta a l’escriure-ho- repeteix a qui vulgui escoltar-la que ha estat condemnada per prevaricació i falsedat però no per corrupció, i oculta que això últim no existeix com a delicte. És corrupta precisament per haver prevaricat i falsificat documents. Tampoc hi ha el delicte de fotre mà, i si surto al carrer i toco un cul, em condemnaran per aquest motiu encara que en diguin ‘agressió sexual’.

-A mi no m’han condemnat per fotre mà, això és ‘lawfare’! Jutges fatxes, visca Catalunya i etcètera! No penso dimitir!- seria la meva original defensa.

Notícies relacionades

Laura Borràs assegura que la sentència del TSJC «no parla de corrupció» ni de lucre personal

Finançament, ni tan poc, ni tant

El tribunal ha aprofitat la sentència de Borràs per sol·licitar al Govern que la indulti. Només hi ha una cosa més humiliant que ser declarada corrupta: que el tribunal que et condemna et perdoni la vida demanant clemència perquè no ingressis a la presó, com qui espanta una mosca amb la mà: no ets ningú, no ens importes, en res ens podries perjudicar, vés-te’n a casa amb la teva papallona groga, que t’aguanti la teva família.

Com a humiliació, no està malament, però molts catalans s’han vist perjudicats pels delictes dels llacistes, així que abans d’atorgar clemència, el Govern espanyol hauria de conèixer el vell proverbi afganès: la misericòrdia amb el llop és crueltat amb el xai.