El color ha matat Eurovisió

Notícies relacionades

Davant el perill europeu

El bus, les altres Rodalies

Com que a Eurovisió es valora qualsevol cosa tret de la qualitat dels intèrprets i les cançons, i com que això d’enviar-hi transsexuals ja està massa vist, hi enviem la Melody, a veure si aquesta vegada el que compta és el nom. Per desgràcia, Eurovisió ja no té a veure amb música sinó amb guerres i conflictes, amb saber a qui secundar i a qui no, amb interessos geopolítics o econòmics, i així no hi ha manera que Espanya guanyi mai, ja que la història demostra que som des de sempre el país amb els governants més illetrats d’Europa. Com poden saber quan obrir la boca i quan tancar-la, si no són capaços ni d’esborrar els seus propis whatsaps. RTVE no va enviar Melody a lluitar contra els elements que tenim al govern. Així i tot, es troben a faltar els temps en què els jurats votaven en clau musical, sense importar-los si França matava algerians o si a Espanya hi havia dictadura o democràcia, l’únic que comptava era que el tema de Conchita Bautista era una tifa.

Un no segueix Eurovisió des que era en blanc i negre, em penso que el color ha anat en detriment de la qualitat musical. On hi hagi Jaime Morey, Domenico Modugno, Cliff Richard o Gigliola Cinquetti amb els seus tons grisos, que es tregui la coloraina de Rosa López –a més, amb aquest nom el que li corresponia era un concurs de jardineria– i els seus triunfitos. Per veure actuacions en color, les veig en directe, a la televisió un li demana allò que no li ofereix la realitat, és a dir, el blanc i negre. L’error de Melody va ser actuar en colors, això explica que amb aquest nom fracassés.