Neguit col·lectiu Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El malestar que recorre Europa

Malgrat que la Unió Europea continua sent l’espai econòmic on les desigualtats són menors, els europeus es mostren inquiets sobre el seu present i dubten del seu futur

2
Es llegeix en minuts
El malestar que recorre Europa

RONALD WITTEK

No només són els carrers de França, ocupats des de fa setmanes per ciutadans que rebutgen la proposta del president Macron d’endarrerir la jubilació dels 62 als 64 anys. Els últims mesos, els de mig Europa han conegut protestes destinades a denunciar l’augment del cost de la vida i els salaris que no arriben a final de mes. 

Els vaguistes han paralitzat l’ensenyament, els trens i els hospitals al Regne Unit. Bèlgica i els Països Baixos han viscut aturades generals, els carrers de Portugal també s’han omplert de manifestants, i fins i tot Alemanya, on sol prevaler l’acord social, s’ha vist sacsejada per la vaga de més abast dels últims 30 anys. Les causes d’aquesta tempesta social –de la qual s’escapen pocs països, entre els quals Espanya– són múltiples i complexes. Tenen en comú l’impacte retardat de la pandèmia i una inflació coriàcia derivada de la guerra d’Ucraïna, a les quals cada país afegeix reivindicacions pròpies. Mentre a França preval la resposta al que molts consideren arrogància del Govern, al Regne Unit s’imposen l’ensorrament del sector públic i les conseqüències del Brexit i a Alemanya una certa crisi del seu poderós Estat del benestar.

Nombrosos experts alerten d’un malestar que va més enllà de les condicions laborals o l’auge dels preus. Es tracta d’un fenomen europeu, transversal, present no només entre els assalariats sinó en les capes mitjanes que també pateixen els efectes d’una depauperació que té les seves arrels en la redistribució de l’economia a escala planetària. Afegida a la revolució tecnològica que suposen la robòtica i la intel·ligència artificial, aquesta perspectiva de pèrdua de centralitat causa inquietud i perplexitat entre molts europeus. Malgrat que la Unió Europea continua sent l’espai econòmic on les desigualtats són menors, els europeus es mostren inquiets sobre el seu present i dubten del seu futur. Un terç dels assalariats afirmen que la seva feina té efectes negatius sobre la seva salut mental, segons una enquesta del Banc Central Europeu del 2022.

Notícies relacionades

Tot indica, doncs, que l’agitació social que Europa ha patit durant l’últim hivern respon a un malestar difús que té múltiples causes. Les creixents dificultats d’accés a la vivenda, la crisi de la sanitat pública, els dubtes sobre la sostenibilitat del sistema de pensions, l’aturada de l’ascensor social, i la falta d’empatia de la majoria de les elits contribueixen a un neguit col·lectiu que esclata a cada país per un motiu o un altre.

En aquest context, resulta sorprenent observar que Espanya és un dels països on l’acord social ha prevalgut sobre la confrontació, amb l’excepció destacada dels treballadors de la sanitat pública. Malgrat ser el país que encapçala el rànquing europeu de les desigualtats, sembla que algunes de les polítiques del Govern de Pedro Sánchez, com l’excepció ibèrica que ha permès contenir el preu de l’energia, la reforma laboral i les ajudes destinades a compensar els efectes de la crisi entre els sectors més vulnerables, han aconseguit contenir l’esclat social que han conegut altres països.