Editorial
Sánchez no aixeca el cap
El president no pot continuar exigint a la militància i als electors que li continuïn donant carta blanca
Des de la publicació de l’informe de l’UCO sobre els vincles entre Santos Cerdán, fins aleshores secretari d’organització del PSOE, amb la presumpta trama de corrupció en què participaven José Luis Ábalos (anterior secretari d’organització), Koldo García i Víctor Aldama, el secretari general del partit i president del Govern, Pedro Sánchez, no ha aconseguit treure cap conill de dins el barret de copa que hagi aconseguit superar la greu crisi institucional que s’ha obert a Espanya. La remodelació de la comissió executiva i les mesures de regeneració del partit que va presentar ahir en el comitè federal tampoc han sigut suficients per girar full i recuperar la iniciativa política. I, malgrat tot, Sánchez va deixar ben clara la seva intenció de seguir en tots els seus càrrecs i continuar intentant completar la legislatura. Juntament amb el perdó als militants i als ciutadans, només va fer una assumpció genèrica de responsabilitats i gairebé va dedicar més temps a continuar endinsant-se en la polarització que a proposar solucions d’arrel davant les sospites de corrupció que recorren ara a tot el seu partit i a bona part del seu Govern. Una mostra d’això va ser la retirada, en l’últim minut, del nom de Paco Salazar com a adjunt a la nova secretaria d’Organització, Rebeca Torró. Dues antigues col·laboradores el van acusar de comportaments inadequats. Salazar, com Ábalos i Cerdán, ha format fins ara part del nucli de més confiança de Sánchez que està demostrant tenir molt mal ull per atorgar-la.
Sánchez no pot seguir més temps pretenent que els electors progressistes li ho perdonin tot pel temor que li poden tenir a una majoria del PP amb Vox que pogués revertir moltes de les polítiques impulsades en els últims vuit anys. Aquest final no pot emparar que Sánchez utilitzi tots els mitjans per aconseguir-ho. Com va dir en el comitè federal i com van dir molts dels líders territorials, el PSOE és un partit de gent honrada, treballadora i que defensa noblement els seus ideals des de fa 140 anys en els quals ha prestat grans serveis a la societat espanyola i ha de trobar la manera de continuar fent-ho. L’actual president del Govern ha dit en els últims dies que si pensés que marxar solucionaria el problema, ho faria. La qüestió és que si no ho fa és la seva responsabilitat trobar la solució. El que no pot pretendre és quedar-se sense trobar la solució d’un problema que d’alguna manera ha creat, com a mínim per omissió mentre no apareguin noves informacions. Continuar emparant-se en la teoria de la conspiració permanent contra la seva persona, tot i que sigui cert que hi ha sectors que li profereixen una animadversió sistemàtica, no és acceptable ni per a la militància socialista ni per a l’electorat progressista ni per als ciutadans que respecten el joc democràtic tot i que no comparteixin les idees de l’actual president.
El mite que embolica Sánchez des d’aquelles primàries en les quals va intimar amb Ábalos, Cerdán i Koldo sobre la seva il·limitada capacitat de resistència s’ensorra perquè no troba la tecla que el tregui del pou on està ficat. Els militants, els electors i els ciutadans que han confiat tantes vegades en la seva paraula no troben ara raons per continuar fent-ho. O les hi dona o serà millor reconèixer-ho.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
