Editorial
BarMar, equilibri sostenible
El projecte de l’hidroducte submarí ajudarà a avançar en els objectius climàtics fixats per la Unió Europea
La constitució, dijous passat, d’una empresa hispanofrancesa per al desenvolupament i l’explotació de l’hidroducte BarMar, que transportarà mitjançant una connexió submarina hidrogen verd des de Barcelona fins a Marsella, és un pas essencial per a la posada en marxa d’un projecte estratègic, que pretén avançar cap a l’autonomia energètica de la Unió Europea. És destacable que el capital sigui al 50% de l’operador del sistema gasístic espanyol, Enagás, i al 50% per repartir entre dues companyies franceses, NaTran i Teréga. També és important que el conseller delegat de la nova empresa sigui l’espanyol Francisco de la Flor, amb un amplíssim currículum en el sector, que avala la seva capacitació per al càrrec. La seu s’establirà a la regió francesa de Provença-Alps-Costa Blava. El context en el qual es gesta aquesta empresa és fonamental per entendre la decisiva envergadura del projecte. La decisió d’abordar aquesta interconnexió entre Barcelona i Marsella, 455 quilòmetres de canonada submarina i 2.500 milions de pressupost, va ser adoptada pels governs espanyol, francès i portuguès l’octubre del 2022, uns mesos després que Rússia envaís Ucraïna i que la Unió Europea patís les conseqüències d’aquesta guerra en el subministrament i en el preu del gas. De la importància de la iniciativa també en dona compte el fet que fossin els mandataris dels tres països, Pedro Sánchez, Emmanuel Macron i António Costa, els que l’anunciessin públicament.
El projecte s’emmarca en un pla més ampli, l’H2Med, que connectarà també amb Portugal, i pretén garantir l’estabilitat energètica de la UE, reduir la dependència dels combustibles fòssils i frenar l’alça dels preus. Espanya, i Catalunya en particular, van a tenir una paper decisiu en aquesta operació, perquè és en aquest territori on hi ha una capacitat d’emmagatzematge d’entre el 35% i el 40% del total d’Europa. Només la planta de Barcelona, la més gran de l’Europa continental, té una capacitat del 7%, segons va explicar el president d’Enagás, Antonio Llardén, en la primera edició d’European Bridges, la tribuna informativa d’EL PERIÓDICO i Prensa Ibérica, organitzada en col·laboració amb Agenda Pública i la Generalitat. Aquesta dada converteix Catalunya en un actor fonamental per garantir el subministrament d’hidrogen verd i d’altres gasos renovables a la Unió Europea. Mostra, per tant, la dimensió que té el projecte per als interessos econòmics espanyols i catalans.
Però la importància de l’operació no acaba aquí. La seva potencialitat és també enorme per a la resta dels països de la UE, i és que la seva dependència del gas rus els va posar en situació crítica amb la guerra a Ucraïna. En aquell moment, la capacitat d’emmagatzematge espanyola i el fet que el gas arribés a la Península des d’Algèria i el Marroc van permetre a Espanya no només aconseguir de la UE l’excepció ibèrica, que va mantenir els preus controlats, sinó també la possibilitat d’exportar gas a Portugal, França i Itàlia. La necessitat d’avançar en les interconnexions, frenades per raons no sempre comprensibles, va quedar llavors meridianament clara. BarMar no només permetrà portar hidrogen a França i d’allí a altres països, ajudarà també a avançar en els objectius climàtics fixats per la UE, amb alternatives no contaminants i més barates.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
