Editorial
Un setge insuportable
Cada vegada resulta més difícil creure que el Govern actual pugui resistir fins al final de la legislatura
L’entrada del fins fa poc número tres del PSOE, Santos Cerdán, a la presó de Soto del Real no és una imatge més a afegir a les que han protagonitzat dirigents socialistes imputats en casos de corrupció en els últims mesos. Constitueix un salt de qualitat, en termes polítics i mediàtics, en la trama delictiva que afecta el partit socialista. Efectivament, el jutge del Tribunal Suprem Leopoldo Puente considera que Cerdán ha comès delictes de suborn, organització criminal i tràfic d’influències, en col·laboració amb l’exministre de Transports José Luis Ábalos i amb Koldo García, a qui hauria repartit comissions fruit de la manipulació de contractes públics. Un botí que podria arribar als cinc milions, segons el magistrat. La gravetat de les acusacions, fonamentades en les investigacions de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, i les seves ramificacions, constitueixen el pitjor dels escenaris per als socialistes. Són de tal magnitud que la rapidesa amb què va actuar el PSOE al conèixer-se’n l’existència i la decisió d’apartar Cerdán del partit no constitueixen una resposta suficient. Com no ho és la que va donar ahir el president del Govern, Pedro Sánchez, al declarar que l’entrada de Cerdán a la presó constitueix "el moment de la justícia". És el moment de la justícia, certament, com ha de ser quan un servidor públic treu profit de la seva condició, però també és el moment d’alguna cosa més, si el PSOE no vol veure’s escombrat pel vendaval que li cau al damunt.
En altres latituds, l’existència d’aquesta trama hauria portat dimissions i la convocatòria d’eleccions. Per la gravetat dels delictes comesos i, sobretot, per la personalitat dels implicats: persones que pertanyen al cor del partit i que van comptar, inevitablement, amb ramificacions en l’administració on es van manipular els contractes. Si s’hi afegeix la seva proximitat a Pedro Sánchez, estem sens dubte davant una crisi que no pot substanciar-se com si es tractés d’un cas aïllat, que en té prou amb fer fora uns quants militants del partit per resoldre el mal produït. Bé està que Sánchez hagi convocat un comitè federal per al 5 de juliol, per abordar canvis en el PSOE, i que s’hagi compromès a adoptar un paquet de mesures destinades a evitar que torni a produir-se el que sembla un mal endèmic del sistema de partits a Espanya. La pregunta inevitable és si aquestes mesures no arriben tard i si seran suficients, per tapar la via d’aigua que s’ha obert a l’Executiu.
Cada vegada resulta més difícil creure que el Govern actual pugui resistir fins al final de la legislatura. L’afirmació de la interlocutòria del magistrat segons la qual la trama podria haver beneficiat més persones constitueix una espasa de Dàmocles que pot abatre’s sobre Pedro Sánchez a la tornada de l’estiu. De poc serveixen les seves apel·lacions certes als bons resultats econòmics, a l’impacte positiu de la llei d’amnistia per superar el conflicte independentista, o a les iniciatives desplegades en àmbit internacional. El president necessita un revulsiu a l’altura de les circumstàncies, sense el qual no podrà recuperar la credibilitat necessària per a l’acció de govern. És possible que ja sigui tard per a això.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
