El tancament d’Amazon a Martorelles com a indicador

Una de les coses més sorprenents del tancament d’Amazon a Martorelles és el breu espai de temps transcorregut entre que el gegant del comerç electrònic decideix establir-se al polígon del Vallès Oriental i el moment en què anuncia que se’n va: només cinc anys. La notícia de l’obertura del centre, el 2017, va ser ben rebuda, perquè donava ocupació a la zona. Ara, amb el seu trasllat d’activitat a altres plantes espanyoles, 800 treballadors es queden sense feina, llevat que acceptin la proposta empresarial de mudar-se a Saragossa o al Far d’Empordà per un sou inferior. La recol·locació, a més, només seria per a 150 treballadors, o sigui que la plantilla, que està en vaga des de principis de mes, lluita ara per aconseguir les millors condicions d’indemnització o que siguin recol·locats al centre logístic del Prat, més pròxim. Com sol passar en casos així, l’afectació al territori és més gran, perquè en depenen llocs de treball indirectes.

Entre el 2018 i el 2022, la companyia afirma haver invertit 10 milions d’euros a Martorelles, però ara considera que la planta s’ha quedat petita i que no és viable. La rapidesa i aparent facilitat amb què ha canviat de plans estratègics ens hauria de fer reflexionar sobre els efectes de la dependència creixent de l’economia catalana al sector logístic vinculat a les plataformes digitals –amb centres de decisió fora del nostre país– i la necessitat de continuar reforçant el teixit industrial de Catalunya. No s’entra a debatre aquí la importància capital de l’‘e-commerce’ avui dia, però, sí, de la qualitat de l’ocupació que aquest pot oferir. No és el mateix acollir un centre de desenvolupament de tecnologia avançada que un magatzem. I, fins i tot sent els centres logístics molt necessaris, si que s’implantin té a veure amb el retrocés de fàbriques, en el fons no és bon senyal.

Els treballadors d’Amazon de Martorelles necessiten una solució a curt termini. Seria desitjable que l’Administració aportés de la seva part –com ha passat amb altres tancaments importants– per atraure una altra companyia disposada a ocupar els 30.000 metres quadrats del centre de Martorelles que quedaran buits. I també és imprescindible mantenir com a objectiu prioritari i irrenunciable intensificar l’impuls de la indústria a Catalunya. Aquesta setmana s’ha conegut la dada de 620 milions d’euros captats per la Generalitat en inversió estrangera el 2022, el 14% més, un bon exemple d’aquest compromís, com ho és també el Pacte nacional per a la indústria. Aquest pla, acordat entre el Govern amb la patronal Foment i els sindicats CCOO i UGT, preveu destinar 3.200 milions d’euros (dels quals, 400 milions provenen dels fons europeus) els pròxims tres anys per evitar la fuga d’empreses, atraure inversions estrangeres i apostar per sectors clau, com les energies verdes i la tecnologia. L’acord entre el PSC i ERC ha permès salvar la partida corresponent a la reindustrialització als pressupostos de la Generalitat per al 2023, que augmenten un 17% la dotació per al Departament d’Empresa i Treball, fins als 1.450 milions d’euros. Quan els agents socials reclamaven un acord per a l’aprovació dels comptes exigien precisament això: que s’obrís pas a polítiques que beneficiïn el conjunt dels ciutadans. La reindustrialització ha de continuar sent una estratègia de país.