Proposta trampa de Putin

Aspira Putin a negociar la pau en una posició de força extrema, pretén Ucraïna fer valer l’acord amb els Estats Units per a l’explotació conjunta amb aquest país dels seus recursos minerals i persegueixen els països europeus parar els peus a Rússia. És aquest un trinomi de difícil resolució perquè per a Trump resulta fonamental mantenir la seva interlocució especial amb el president rus, necessària per interferir en l’estreta relació de Moscou amb Pequín, el seu gran competidor en tots els àmbits. Apareix així Trump atrapat en els seus propis designis, perquè no aconsegueix desencallar el desenllaç de la crisi ucraïnesa i és, en alguna mesura, tributari de l’estratègia de Putin, una cosa no prevista per la Casa Blanca.

La intenció manifestada per Trump d’acudir potser dijous a Istanbul per sumar-se a la ja ara impossible negociació directa de Rússia amb Ucraïna té totes les traces d’un brindis al sol. Perquè pot ser fins i tot que Zelenski s’avingui a un moviment simbòlic i mantingui fins a l’últim moment el viatge a Turquia, però cap enviat de Rússia l’esperarà, cosa que certificarà la nul·la disposició de Putin a negociar sense tenir un avantatge absolut al camp de batalla. La disposició del president rus a intensificar els bombardejos tot seguit d’anunciar la cita a Istanbul com una gran oportunitat no fa més que corroborar que es va tractar d’una proposta trampa, una enganyifa d’acceptació impossible pel país envaït.

La Unió Europea i el Regne Unit haurien de tenir més capacitat d’influir en la sort de la guerra i desenredar la troca de la pau si la seva contribució a l’esforç bèl·lic ucraïnès fos més determinant, però el cert és que, de ser meritòria, l’ajuda prestada a Zelenski és menys decisiva que la compromesa pels Estats Units. La sort de la guerra ha demostrat fins a la data que les tandes de sancions han perjudicat l’economia russa, però no fins a l’extrem de condicionar el comportament del Kremlin. Per contra, el president Putin ha mantingut el seu desafiament als europeus i ha aconseguit, si no suports, sí almenys orelles comprensives de líders rellevants, tal com va poder comprovar-se dissabte a la plaça Roja, amb Lula da Silva a la tribuna. Una mostra més del fet que Putin disposa de vies d’escapament per modular l’efecte de les sancions.