El desafiament de la igualtat de gènere també arriba a aquells entorns professionals que, tradicionalment, han sigut reservats gairebé exclusivament als homes. Policies i bombers són cossos en els quals encara predomina un biaix masculí. La incorporació de dones no és únicament una manera d’acabar amb pràctiques institucionals discriminatòries, sinó també una manera d’integrar una visió de gènere a les polítiques de seguretat. Però trencar amb les dinàmiques enquistades no sempre és fàcil. Des que, el 2022, el Govern va anunciar que un mínim del 40% de les places per a funcionaris de Bombers de la Generalitat seria per a dones, el malestar no ha cessat. La dissensió ha arribat fins a l’extrem de canviar-se de sexe, una via a què han recorregut dos bombers fent un possible ús fraudulent de la llei trans.
Un míser 2% era la representació femenina al cos d’emergències el 2022. Per augmentar la seva presència, es van mantenir els exàmens teòrics, psicotècnics i la revisió mèdica, i es van modificar les proves físiques. No es tractava de facilitar l’accés al cos, sinó d’adaptar les proves a les dones. Mantenir els paràmetres masculins hauria sigut tan discriminatori com absurd. Però la mesura no va tenir consens intern. Per a alguns, les proves físiques femenines s’havien dissenyat per beneficiar-les per davant dels homes. Altres veus les aplaudien i consideraven que la força no és l’únic barem amb què mesurar l’eficàcia. La perícia i la capacitat d’interaccionar amb una part de la població també són valors a tenir en compte.
Aquell 2022 es va obrir la porta a la igualtat, però quedava el dubte de si la proposta resultaria atractiva per a les dones. Els números parlen per si sols. L’abril del 2024, 95 noves bomberes van començar la formació per ser funcionàries. La xifra es va multiplicar per nou. Però l’èxit de la mesura no ha aconseguit apaivagar les crítiques: des dels retrets per les deficiències al tall dels uniformes per a dones i la falta de vestidors femenins fins a veus directament contràries a les quotes. En l’oposició més frontal es pot situar la reacció de dos bombers, un del parc de Badalona (Barcelonès) i un altre del de Vic (Osona), que han modificat oficialment el seu sexe en els DNI sense alterar la seva identitat de gènere en cap altre aspecte de la seva vida. Segons l’entorn dels dos professionals, un hauria actuat com a mesura de protesta i l’altre, per temor de perdre el seu lloc.
Fer un ús malintencionat de la llei trans, no només és impropi d’un professional dedicat al servei públic: és una burla a l’esperit de la norma i, encara pitjor, una humiliació a una minoria vulnerable que s’enfronta a l’estigma i a enormes dificultats per veure reconeguda la seva identitat de gènere. El malestar ha de ser escoltat, però no pot convertir-se en un argument per frenar una transformació necessària. La reserva de places per a dones no és un caprici ideològic, no és un privilegi, és una mesura correctiva temporal, una acció imprescindible basada en una realitat inqüestionable: el baixíssim percentatge de dones anterior a la norma no era producte d’una falta de vocació, sinó d’uns criteris d’accés que, sota una aparença de neutralitat, afavorien els homes. Corregir-los és una qüestió de normalitat, igualtat i proximitat a la ciutadania a què serveixen.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
