Un altre decret ‘in extremis’
Un altre decret ‘in extremis’
Després de la bronca sessió parlamentària de dimecres, en la qual Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo es van tornar a mostrar una absoluta antipatia política i personal, el Govern va aconseguir salvar in extremis el decret per fer front a les anunciades mesures aranzelàries de Donald Trump. A diferència del que ha passat en altres ocasions, en què semblava buscar el suport dels altres partits sense ni tan sols parlar-hi prèviament, aquesta vegada el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va intentar l’acord tots els grups parlamentaris, excepte Vox. També amb el PP. Semblava, de fet, que el pacte podia prosperar, fins que els populars van exigir que s’inclogués en la norma la pròrroga de la vida útil de les centrals nuclears. Ho van fer abans de la gran apagada del 28 d’abril, però van redoblar la demanda després. La rotunda negativa de l’Executiu, per més que no descarta aquesta possibilitat, va acabar amb la possibilitat d’un tracte.
Aquesta no va ser, sens dubte, l’única raó per al desacord. També hi va contribuir el relatiu alleujament que va comportar que el president dels Estats Units paralitzés durant tres mesos la seva decisió d’aplicar aranzels del 20% als productes europeus i, per tant, també als espanyols. En cas de no haver sigut així, el PP s’hauria vist pressionat pels mateixos empresaris a donar suport al decret que destina 14.100 milions d’euros en ajudes als sectors més afectats, com per exemple l’automoció, l’oli i el vi. Es tracta d’avals, préstecs i incentius i també d’ajudes directes. Que Trump posposés el 9 d’abril els aranzels del 20% no vol dir que no els acabi imposant d’aquí a dos mesos, i convé no oblidar que les tarifes del 10% per a tota la Unió Europea regeixen des del seu retorn a la Casa Blanca. No es pot confiar, per tant, que el president nord-americà no continuarà amb la seva agressiva política comercial amb la resta del món. Encara que hagi arribat a un acord aparentment beneficiós amb el Regne Unit, la UE ha mostrat la seva desconfiança perquè aquesta estratègia també sigui la que se seguirà amb els països del continent amb un nou paquet d’aranzels de 95.000 milions als Estats Units en cas que les negociacions no prosperin. No hi ha gaire confiança en el fet que els moviments futurs de Trump no perjudiquin els interessos comercials de la UE.
El Govern va aconseguir convalidar el decret amb els vots del PSOE i Sumar, però també amb els d’ERC, Junts, el PNB, Bildu, BNG, Coalició Canària, UPN i el de José Luis Ábalos. La suma final va donar els 176 vots de la majoria absoluta, malgrat l’abstenció de Podem, un soci que dia rere dia es va allunyant més del Govern de Sánchez, amb unes exigències que gairebé són impossibles de complir. En aquesta ocasió demanava l’expropiació de tots els habitatges que tenen a Espanya els fons dels Estats Units.
Es pot entendre que la relació entre Sánchez i Feijóo no sigui la millor per entaular el diàleg. Ara bé, la situació econòmica i comercial internacional exigeix de tots dos, igual que de la resta dels agents polítics i socials, prou maduresa per mirar de fer front amb responsabilitat a les restes que tenen Espanya i la UE aquí i ara, i que afecten directament les empreses espanyoles i el conjunt dels ciutadans.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
