Article d’Agnès Marquès Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Retrats de l’exili
La fotògrafa Mey Rahola va ser una abanderada, va aconseguir introduir-se en cercles on les dones eren vetades fins aleshores i deixar un llegat fotogràfic que ara s’exhibeix al MNAC
Tanta història ha sigut testimoni de la cimera hispano-francesa d’aquest dijous. El MNAC conté un dels arxius d’art medieval més importants del món, potser és el seu emplaçament, tanta solemnitat, el que l’allunya de molts ciutadans. Tanmateix, la trobada política l’ha situat al centre del focus. Una bona oportunitat per visitar-lo. Potser a Macron li pot interessar l’exposició que hi ha actualment sobre una dona dels anys de la República, de quan Espanya també era una república, ‘Président’, la segona. Una dona pionera que va haver de creuar el Pirineu per trobar el refugi que en aquell temps era l’exili a França. Poc abans del llarg capítol negre de la història contemporània espanyola, entre 1934 i el 1936 la fotògrafa Mey Rahola va ser una abanderada, va aconseguir introduir-se en cercles on les dones eren vetades fins aleshores, obtenir reconeixement públic i deixar un llegat fotogràfic de les grans esperances d’aquell moment que ara s’exhibeix al MNAC.
Però sobre l’exili i el permanent horitzó buit i curt de referents que suposa, recomano la lectura d’’Ahir’, de l’hongaresa Agota Kristof. Un relat breu i sec com un cop de puny a la boca de l’estómac sobre l’existència de les persones que es veuen obligades a exiliar-se. I com en aquest caminar permanent cap a ningú sap on es van esborrant les empremtes com si fossin arrels que s’escurcen fins i tot desaparèixer per complet. Un viatge durant el qual la resiliència i l’esperança de vegades són derrotades sense pal·liatius, sotmeses pel pas del temps a un dur examen que només supera, amb macadures, l’instint de supervivència.
Entretots
Mey Rahola va aconseguir continuar fent fotografia professional a França durant els anys de la Segona Guerra Mundial, i probablement va trobar, així, un sentit al seu exili. Tobias Horvard, el protagonista d’‘Ahir’, explica una altra realitat, la que molt probablement va sentir Kristof en algun moment: que aquest sentit en l’exili només apareix a estones, que de vegades és només un miratge.
