L’Excel de l’oci

Com si es tractés d’un casament, ja sé què faré un dia de maig de l’any que ve (si no passa res, és clar, en els pròxims 365 dies). Aniré a veure El Último de la Fila a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Ja ho diu el refranyer: dona previsora val per dos. Vaig fer una hora de cua virtual, més vint-i-cinc minuts d’espera al compte enrere. Al mig, una reunió. Però tinc les entrades i em fa molta il·lusió, tot i que després, davant de tant èxit, van anunciar un segon concert i, per tant, no calia tant d’estrès. Em consola haver-m’hi avançat en aquest cas perquè ja hem arribat a l’època de l’any que tothom et pregunta: "¿Què fareu per vacances?". Sempre, sempre, la pregunta arrossega un satisfet "nosaltres ja ho tenim tot" i un buit a l’estómac: ni idea, he arribat a finals de maig derrapant i no ho he pensat. El trosset d’espai mental que em quedava l’he dedicat a organitzar els casals, colònies, campus i stage de la meva filla al juliol. Després, la platja, el poble, penso. La parra i el grill, i el seu recer. El de sempre. No fer res, no aspiro a més. És clar, et diuen, perquè a aquestes alçades de l’any ja està tot ple i caríssim. L’excel de l’oci. T’has d’organitzar i que t’organitzin, si no està al calendari no existeix: preparats per a l’embarcament grups 1, 2 i 3 al vol de les sis del matí. Es lamenta adormit l’últim de la fila del grup 3: va al final de l’avió i no li quedarà lloc per posar la maleta que no ha volgut facturar, la baixaran a la bodega i haurà d’esperar que surti després. Lluita de classes. A l’hotel, hora d’entrada a les 15.00 i de sortida a les 10.00. Esmorzar no inclòs, 17 euros. Busqui, compari i, si troba res millor, reservi-ho sense parpellejar perquè aquesta oferta acaba d’aquí nou minuts i quinze, catorze, tretze segons.

Però jo ja sé que un dia de maig de l’any que ve tinc un concert i m’he posat una alarma una setmana abans per tal de no oblidar-me’n, no fos cas que, després de tot, se m’escapi. Dona previsora. Entrada de pista i cançons d’un altre món de dos bons paios, lluny de les lleis dels homes del rock. I d’aquí un temps ensenyarem fotos a contrallum. ¡Credencials de possessió, quina ximpleria.