Article de Sergi Sol Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Es pot ser un truà però no un Rufián

Escoltar l’advocat de José Antonio Griñán i Alfonso Guerra donar lliçons sobre malversació produeix un cert enrojolament

3
Es llegeix en minuts
Es pot ser un truà però no un Rufián

Leonard Beard

José María Mohedano, advocat de l’expresident de la Junta d’Andalusia José Antonio Griñán, és un dels signants i impulsors del manifest ‘constitucionalista’ que carrega contra Pedro Sánchez a compte de la reforma del Codi Penal pactada amb Esquerra Republicana. Un acord, en el marc de la taula de diàleg i negociació, que ha revoltat tant part de l’independentisme associat a Puigdemont com la dreta espanyola. A més dels García-Page i companyia. 

Mohedano va passar per ‘Más de uno’, de Carlos Alsina a Onda Cero, i del seu relat va quedar clar –després de la modificació del delicte de malversació– que no és el mateix saquejar les arques públiques com va fer Griñán que allò de l’1 d’octubre que, per descomptat, és infinitament pitjor. Tant és així que Mohedano va revelar que el condemnat per posar mà en la gestió dels diners dels aturats (ero) rebutja que l’incloguin al mateix paquet que els ‘separatistes’. És clar que una cosa és apoderar-se de diners per als aturats i una altra de menyspreable qüestionar la unitat d’Espanya. Vaja, que el primer és un pecat venial i el segon és un pecat mortal.

L’inefable Alfonso Guerra –inassequible al descoratjament– també va donar la seva opinió a ‘Más de uno’. Guerra va estar a dalt de tot malgrat l’escàndol del seu germà Juan, condemnat finalment només per frau fiscal, activitat perpetrada sota la seva capa protectora. Una nimietat que no va impedir a Guerra continuar sent diputat per Sevilla durant 40 anys. I que tampoc va comportar l’ingrés a presó de Juan Guerra. Alfonso es va deixar anar davant Alsina i va atribuir que també és ‘corrupció’ el vigent acord sobre la modificació del delicte de malversació que, de fet, esmena la reforma del 2015 imposada pel PP. En rigor, l’encara PSOE de Guerra ja va proposar al seu dia esmenar el delicte de malversació que proposava el PP, ‘ad hominem’ aquest sí després de la consulta del 9-N a Catalunya del 2014. S’ha de recordar que el nostre Alfonso va continuar sent diputat fins al 2015. I l’esmena anava en el sentit que han acordat ara ERC i el PSOE. Rebaixant penes ‘quan no comportés lucre personal’. Cosa que no era el cas del germaníssim. Escoltar Mohedano i Guerra donar lliçons sobre malversació amb aquest aplom produeix un cert enrojolament. 

Alsina és un dels periodistes més documentats que hi ha a Espanya. Un professional com la copa d’un pi. Al seu dia, va posar en un compromís el president Mariano Rajoy a compte del debat sobre la pèrdua de la nacionalitat espanyola i europea per al cas que s’independitzés Catalunya. I fa escassos dies va deixar en evidència Patxi López, portaveu de PSOE, que no tenia la menor idea del que s’estava coent respecte a la supressió del delicte de sedició. Una dada aquest última que no és menor i que posa en relleu la discreció dels equips negociadors de socialistes i republicans. Amb Rodríguez Zapatero erigit en mediador i pacificador d’una relació sempre complicada i a esquena del PSC.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Republicans i socialistes han aconseguit posar lletra a la música que sonava opaca a la taula de diàleg i que portava camí d’acabar malament. Amb les conseqüències a present i futur que això tindria. És un acord que cadascú explica a la seva manera per acontentar la seva parròquia i que permet respirar alleujats els republicans que van desconfiar de la voluntat de Sánchez fins a l’últim moment. Ara poden exhibir uns èxits tangibles per molt que Jordi Turull, secretari general de Junts, proclami com a colofó «guanya Marchena». De totes les estupideses possibles, sense que ningú n’estigui exempt, aquesta s’emporta la palma. Atès que si Turull és al carrer i no a la presó no és precisament per la voluntat del magistrat Marchena sinó malgrat la seva fèrria oposició.

Perquè si algú porta malament aquest assumpte és precisament el ponent de la sentència condemnatòria contra Junqueras i la resta de condemnats i indultats després de quatre anys de presó. Marchena no ha deixat de mostrar el seu profund malestar envers l’Executiu de Sánchez, perquè segons explica ell mateix, el president espanyol serà el principal responsable que el Tribunal Europeu dels Drets Humans tombi la seva sentència d’un segle de presó. I potser és a la totalitat si triomfen les tesis defensades per tres magistrats del TC que van votar a favor del recurs d’empara de Junqueras davant sis més que van defensar les tesis de Marchena.