Netanyahu no és Trump
El líder israelià és un tipus avesat a mil batalles. Sovint amb coratge i determinació. No el guien la glòria ni els diners. És hereu d’un ideal, d’una obsessió, el Gran Israel, una pàtria dels jueus segura, que entén poc de fronteres i en què no cap ningú més. És un fill de la tradició d’Irgun, de Menahem Begin, frontalment oposat al laborisme de Ben Gurion. Quan a l’Iran encara hi havia el xa i Khomeini era un exiliat a França, Netanyahu feia anys que lluitava a primera fila contra els àrabs, contra tots els seus veïns que, alhora, anaven a matadegolla entre ells. També per això van ser derrotats el 1948 i novament el 1967. Mentre els israelians lluitaven per establir la seva pàtria a terra palestina, les nacions àrabs perseguien els seus propis interessos. Palestina i els palestins no han sigut mai la seva prioritat.
Després de l’ensurt a la Guerra del Yom Kippur i després d’aconseguir un acord de pau amb Egipte, amb Begin al capdavant, els països àrabs van deixar de ser una amenaça existencial. Egipte, neutralitzat amb el panarabisme superat, Jordània, escaldada aferrant-se a la seva vora del Jordà i el Líban destrossat per la guerra civil. Quedava Síria. Però Síria, la laica Síria, no ha sigut mai una amenaça veritable, tot i la seva influència al Líban. Ja en aquell temps, quan Reagan va arribar a la Casa Blanca, Netanyahu tenia clar quin era el veritable enemic. Aquest no era cap altre que l’Iran. "La principal força que pretenia la nostra fi ja no era el món àrab, sinó la República Islàmica de l’Iran", confessa en les seves memòries. Netanyahu desitja un Orient Mitjà amable amb Israel, on no es discuteixi la seva preeminència ni encara menys la seva existència. A més d’oblidar aquests incòmodes 7,5 milions de palestins que viuen a Israel i els territoris ocupats més la diàspora de la Nakba.
I sembla que va camí de poder aconseguir-ho. Almenys pel que fa a l’Iran, potser l’últim escull. Abans que res perquè finalment ha trobat a Washington un esbirro, un nen gran al comandament de l’Exèrcit més poderós del món, un frívol narcisista i megalòman, que ha empès a una guerra que ni els texans Reagan i Bush es van plantejar mai.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
