Acusacions i transparència
El comissionista Víctor de Aldama va desgranar ahir davant de la sala del Tribunal Suprem que jutja el cas mascaretes una tirallonga de greus acusacions contra el president del Govern, Pedro Sánchez, a qui va atribuir coneixement de les presumptes actuacions delictives del seu antic home de confiança, José Luis Ábalos, que inclourien el suposat finançament il·legal del PSOE, que l’empresari diu conèixer, tot i que no ha aportat més prova que la seva pròpia paraula. Hauran de ser els tribunals els que resolguin finalment si aquestes imputacions formen part d’una realitat, que Sánchez i el seu partit neguen, o si són només una estratègia de defensa de l’empresari, que ja va aconseguir amb revelacions similars escurçar la seva presó preventiva. No obstant, l’absència fins al moment d’evidències que determinin la veracitat de les atribucions d’Aldama, que han sigut negades pel PSOE i, davant el mateix tribunal, pel seu extresorer, el que sí que sembla cert és que Aldama va entregar grans quantitats de diners en efectiu, entre tres i quatre milions en total segons diu ell mateix, a Ábalos, llavors ministre de Transport, i a la seva mà dreta, Koldo García, i que ho va fer a la seu ministerial o a l’habitatge de l’exministre. Serien, sempre segons la declaració de l’empresari, el pagament de comissions que feien empreses constructores per l’adjudicació d’obres licitades per Transports.
L’intent d’Aldama d’implicar el president del Govern, que el va portar a assenyalar-lo com el número u de la suposada trama, cauen lamentablement en un terreny abonat perquè almenys part de la societat espanyola els doni crèdit. Especialment perquè Ábalos, el principal encausat en el cas mascaretes, va ser una de les persones més pròximes a Sánchez en el PSOE des que, a finals del 2016, va decidir reconquistar la secretaria general del partit de la qual havia sigut defenestrat mesos abans. Un recolzament que li va ser recompensat per Sánchez, després de guanyar les primàries del maig del 2017, amb la secretaria d’Organització i, una vegada en el Govern, amb el Ministeri de Transports, el que té més dotació pressupostària després dels de Seguretat Social i Defensa. El president del Govern assegura que no sabia res de les suposades actuacions d’Ábalos, ni tan sols d’aquests comportaments personals impropis d’algú que es declarava feminista. Però davant acusacions de la gravetat de les relatades per Aldama, tot i que la seva credibilitat sigui limitada, és necessari que el PSOE, el Govern i el mateix Sánchez facin un exercici de transparència extraordinari per eliminar qualsevol ombra de dubte. És difícil respondre a acusacions falses, i els socialistes qualifiquen de fal·làcies les del comissionista, però no valdrà contra elles la simple petició d’empara al Tribunal Suprem per "injúries", que sol·licitarà el PSOE, o la paraula d’uns contra la de l’altre, perquè les calúmnies també poden minar la credibilitat del president i del seu entorn en un clima tan enrarit com el que es viu avui a Espanya. La coincidència en el temps del judici pel cas Kitchen contra un exministre de l’Interior del PP i ex alts càrrecs policials de l’època no contribueix, sinó al contrari, a millorar l’opinió que la ciutadania té de la política.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
