El burca de l’Iran

Notícies relacionades

De Nox a Vox, l’‘efecte Torrente’

Sánchez, podemitzat

És surrealista. El primer que desmenteix categòricament aquesta versió és el mateix líder israelià en les seves memòries, en les quals declara l’Iran l’enemic que cal batre des de fa 30 anys. Netanyahu fa tres dècades que predica per aquest adveniment. En cap cas el motiu del líder israelià és per com vesteixen o empenyen a vestir les dones a l’Iran, sinó perquè Bibi considera des de primerenca edat que el gran enemic existencial per a Israel és l’Iran. Per a res són ja una amenaça els països sunnites del seu entorn, als quals ha sotmès. O els de la península Aràbiga. Aquests dies, fins i tot s’ha esmentat el burca com a pretext –la més atroç de totes les versions per cobrir la dona– quan aquesta és una vestimenta que no es veu ni de casualitat pels carrers de Teheran. És només pròpia de l’Afganistan i de la zona fronterera del Pakistan. O d’una part de l’Índia musulmana, com explica el best-seller El llibreter de Kabul. El burca no és ni de casualitat habitual a l’Iran. Tampoc a l’Aràbia Saudita. Tot i que la versió saudita és gairebé tan opressiva com el burca. És el nicab, que bàsicament substitueix la reixeta del burca per una estreta obertura que només deixa els ulls al descobert. A l’Iran, en canvi, és comú el xador, que almenys deixa tota la cara al descobert.

Pretendre que la guerra contra l’Iran té un component de salvaguarda de la dignitat de la dona i de lluita contra l’integrisme és una fal·làcia d’ignorants o propagandistes desvergonyits. Per no entrar en el que està passant al cor de la societat israeliana, amb un avenç imparable dels ultraortodoxos, que obliguen les seves dones a rapar-se al zero. Si l’integrisme avança és precisament al cor d’Israel, cada vegada en són més i tenen més poder.