Article de Jordi Mercader Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Avís per a navegants de censures precipitades
Una moció del PSC tindria l’efecte de crida del sometent independentista; els grups sobiranistes aparcarien les crítiques despietades que es dediquen i acudirien en socors d’ERC
El suport de Junts i la CUP al conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, malgrat el sospitós nomenament del comissari de capçalera d’Oriol Junqueras com a cap dels Mossos és un avís per a aquells navegants que creuen que la minoritària situació del president Aragonès exigeix la presentació d’una moció de censura. Si Salvador Illa tenia dubtes sobre la conveniència de fer aquest pas, se li hauran dissipat ipso facto. Una moció del PSC tindria l’efecte de crida del sometent independentista; els grups sobiranistes aparcarien les crítiques despietades que es dediquen i acudirien en socors d’ERC, tot i que només fos per teatralitzar una reconciliació per uns minuts.
L’aritmètica diu que una moció de censura del PSC requeriria el suport de Junts i costa veure en què beneficia el partit de Turull i Borràs que Illa pogués accedir a la presidència per la via ràpida. La majoria de dirigents de Junts odien Pere Aragonès i ERC per timorats, i, probablement, per un moment podrien considerar l’oportunitat de tornar el cop als republicans, però al cap de poc es farien a la idea que aquesta venjança podria ser el punt de no retorn per a la malmesa unitat de la causa.
Entretots
Al Parlament no hi ha una majoria caleidoscòpica com la del Congrés que un dia va ser propícia per a Pedro Sánchez. Aquí hi ha una línia vermella que manté cada grup en la seva trinxera i no sembla que una censura sigui la millor fórmula per superar-la per sorpresa. El líder del PSC ha repetit que no té pressa i que una victòria electoral contundent per la seva banda ha de ser el primer pas per ressuscitar la transversalitat, o sigui, la cooperació amb els republicans. A més, per la seva experiència ministerial, no deixarà de mirar de reüll els interessos del PSOE, sempre pendents d’un fil per la volàtil argumentació d’ERC a Madrid. L’esperança dels prudents és que el Govern d’Aragonès caigui sol, per inanició legislativa i pressupostària, i per respecte al país i les seves prioritats.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
