El futur d’una infraestructura clau

Governar, la prioritat

El Govern decide sobre la ampliación del aeropuerto de Barcelona

El Govern decide sobre la ampliación del aeropuerto de Barcelona / JORDI OTIX

1
Es llegeix en minuts
Jordi Mercader
Jordi Mercader

Periodista.

ver +

L’aeroport de Barcelona és on és, les exigències tècniques per augmentar els vols intercontinentals són les que són i el moviment de ciutadans, siguin turistes, inversors o estudiosos dels ocells migradors, s’ha convertit en un paràmetre imprescindible per al creixement del PIB de Catalunya. A més, calia respectar-se la necessària cura de la riquesa mediambiental i també l’exigència de governar gestionant seriosament els múltiples i de vegades contradictoris interessos col·lectius. Just és això el que ha fet el president Illa a l’aprovar la proposta d’ampliació i modernització de l’aeroport del Prat, governar. Tota una novetat, després de tants anys d’inoperància.

Notícies relacionades

El Govern minoritari del PSC té uns socis que són molt particulars. Van investir el president Illa malgrat no estar d’acord pràcticament en res amb els socialistes, excepte que aquests els semblen menys perillosos que no pas el PP i menys capritxosos que Junts. Una base d’entesa molt dèbil que podria condemnar a la passivitat més absoluta el Govern d’Illa. Ideal per als socis opositors. Si no s’avança en les qüestions centrals per al país, comés el cas del futur de l’aeroport o el nou finançament, ho fa malament, és clar, però si pren la iniciativa segons el seu programa electoral sense atendre les seves exigències, pitjor. I així fins a les eleccions.

ERC i els Comuns van optar per malviure políticament a la salut del president que van investir, però el president Illa ha decidit prendre la iniciativa, fins i tot sense comptar amb la seva benedicció. La proposta aprovada és la menys agressiva amb l’entorn de l’aeroport de la majoria de les opcions, tot i que, tenint en compte la incapacitat presidencial d’obrar miracles, l’ampliació no pot evitar incidir en unes àrees ecològicament sensibles. Salvador Illa ha preferit sotmetre el seu pla a l’escrutini de les institucions europees que deambular de comissió en comissió amb els seus socis fins al dia del judici final. Una bona notícia.