Encallat a Waterloo
La figura política de Carles Puigdemont es difumina progressivament des dels seus dos fracassos electorals i per l’embús dels seus "acords històrics" amb el PSOE. Durant alguns mesos, el PP es va entossudir a donar-li vida, presentant-lo com un perill per a Espanya, que ningú es creia, però els resultava útil com a dard contra Pedro Sánchez. Ara ni això, així que l’expresident de la Generalitat està encallat en la seva condició de record d’un fracàs per a l’independentisme i de llast per a l’enlairament del seu desorientat partit.
De tant en tant, emet senyals sobre la seva tornada a Catalunya. Abans de Sant Jordi, els seus portaveus van propagar l’enèsim rumor: "Per Sant Jordi és una mica just, per Sant Joan és una mica més probable i és molt més segur per l’Onze de Setembre". Després de la seva fugaç estada a Barcelona, amb la qual no va aconseguir frenar la investidura de Salvador Illa, la credibilitat d’aquests globus sonda ha decaigut. ¿Però, per què segueix a Waterloo? Perquè no està disposat a córrer el risc de passar uns dies a la presó i perquè està administrant l’última carta que li resta: mentre ell no torni i ocupi el seu escó al Parlament, la normalització política que prediquen Illa i Sánchez no serà completa.
Pedro Sánchez no pot fer res per avançar el seu retorn una vegada que el Tribunal Suprem va congelar la llei d’amnistia i no ha d’estar gaire interessat que Puigdemont tingui una arrencada heroica i ho faci sense permís dels jutges que el persegueixen. Potser aquesta crisi política sí que acabaria amb el seu mandat, cosa que no han aconseguit ni les deslleialtats de Sumar-Podem ni la incompetència de les elèctriques. Tots dos confien que el Tribunal Constitucional doni per bona l’amnistia. Si aquest pla es torcés, a Puigdemont li quedaria poc més que continuar taral·lejant la cançó de l’enfadós sobre la seva eventual tornada. Déu no vulgui que això passi. La perspectiva seria molt dura per a ell i insuportablement esgotadora per a tots els catalans, sigui quin sigui el seu somni polític.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
