Gàrgoles | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Dos melons i el feixisme
Zizek advertia que la farsa «pot ser més terrorífica que la tragèdia original». I això és el que està passant a Itàlia. Melons, festa tricolor i feixisme en el poder
D’aquí un mes farà cent anys que la turbamulta feixista, que ja havia ferit de mort la democràcia amb atzagaiades violentes i amb un setge constant de terrorisme quotidià a les institucions i als militants d’esquerra, una patuleia diversa i caòtica, doncs, però amb un objectiu clar (qui la dirigia sabia perfectament que el pla consistia en aquesta imposició de la por sistemàtica) va agafar trens o cotxes i motos i tota mena de vehicles (també caminant) per avançar cap a Roma. Va ser la marxa dels camises negres sobre la capital, que va culminar amb l’arribada triomfal de Mussolini i amb una desfilada tenebrosa, a finals d’octubre, que va instaurar per la força bruta de la massa enardida el règim del 'fascio'.
Cent anys després, el dia mateix de les eleccions, la candidata Giorgia Meloni penja un vídeo a TikTok on fa broma amb el seu nom i es posa dos canteloups a l’alçada dels pits i recorda que “ja està tot dit”. Em costa imaginar més mal gust i més masclisme en cap altre lloc del món. Aquest tipus de coses només poden passar en un país que va tenir com a mandatari un cantant de creuers que ara arrossega la seva faç de mòmia i que va ser, de fet, qui va introduir el neofeixisme com a plausible hipòtesi de govern. Patim ara el tsunami que va arribar com una incipient onada populista basada en la superficialitat i la frívola inconsciència de l’instant, la lluminària de l’espectacle. Meloni va ser, aquest estiu, “la sirena tricolore” en la portada d’una revista del cor i el negre feixisme de fa cent anys es va convertir en el rostre i el cos d’una dona que lluïa un vestit de bany amb la bandera italiana.
Entretots
No ens hem de confondre, però. Hegel defensava que la història era circular i es repetia, i Marx li va dir que la tragèdia torna, però la segona vegada en forma de farsa. No ens confonem. Zizek advertia que la farsa “pot ser més terrorífica que la tragèdia original”. I això és el que està passant a Itàlia. Melons, festa tricolor i feixisme al poder. ¿Per què? Milers de raons, però una que és essencial: la pràctica desaparició d’un discurs progressista autèntic, qualificat i efectiu. Ressona aquella irada diatriba de Nani Moretti, a la pel•lícula 'Aprile', contra Massimo d’Alema quan callava davant del primer Berlusconi: “Digues alguna cosa d’esquerres, digues alguna cosa progressista, digues alguna cosa!”. Fa temps que callen o que, desdibuixats pels monstres, no recorden que la democràcia és, sobretot, antifeixisme. I, a Itàlia, més.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
