La ‘bomba’ Moreno Bonilla

El punt de partida ha sigut l’impost sobre el patrimoni que ve de la transició i recapta molt poc (1.200 milions, el 0,5% del total). Zapatero el va abolir el 2008 perquè era estrany a Europa (només existeix a Noruega i Suïssa que no són a la UE) i perquè tenia més inconvenients (com la doble imposició) que avantatges. Però el va tornar a imposar el 2011, quan la gran crisi va forçar a retallar la despesa pública i congelar els sous dels funcionaris i les pensions. L’Estat buscava diners fins i tot sota de les pedres.

Després Rajoy el va mantenir perquè –contra allò promès– es va veure obligat a pujar impostos i retencions. No quedava bé eliminar un gravamen als rics. Però l’assumpte es va complicar quan la Comunitat de Madrid –el patrimoni és un impost cedit a les autonomies– va decidir eliminar-lo de facto al bonificar el 100%. I com que Madrid concentra molta riquesa, ara el 45% de l’impost es paga a Catalunya. Ja era una situació anòmala que creava malestar. I aquesta setmana tot s’ha endimoniat. A Madrid, i amb orgull, el reelegit president andalús, Juanma Moreno Bonilla, ha dit no només que també eliminarà el patrimoni, sinó que ha temptat l’empresariat català: «Aquí hi ha la seva terra. A Catalunya hi ha impost de successions, aquí no. Allà es paga patrimoni. Aquí no. I aquí no ens independitzarem, estem orgullosos de ser part d’Espanya».

¿És correcte que el president d’una Comunitat receptora de fons de l’Estat elimini el patrimoni per temptar aquells que el paguen a Catalunya, que és contribuent net a la caixa comuna? ¿És lògic polaritzar fent ostentació de voler robar contribuents a Catalunya i altres autonomies que el recapten? ¿A Moreno Bonilla li ha pujat al cap el seu espectacular èxit de la majoria absoluta en les eleccions de juny?

Les preguntes són òbvies perquè, així com abaixar l’IRPF és potser un bon banderí d’enganxament electoral, voler abolir un impost que, tot i que discutible, grava als rics pot ser impopular. Si el PP vol fer campanya amb la idea d’abaixar impostos, agitar el del patrimoni –a més, a Andalusia i contra Catalunya– no sembla la millor manera. ¿Li convenia a Feijóo la «bomba» Moreno Bonilla?

I la polarització a la dreta topa ràpid amb l’esquerra. El Govern, atiat també per Podem, ha replicat que el PP, que allà on governa treu impostos als rics, farà difícil mantenir les prestacions socials. És una simplificació perquè l’impost del patrimoni recapta poc (100 milions a Andalusia), però en crisi i temps electoral presumir de liquidar un impost als més acabalats...

El Govern diu ara que crearà un impost a les grans fortunes per obligar els més rics a ser solidaris davant la crisi. I per a la ministra d’Hisenda que és alhora –cosa rara– la secretària general del PSOE i ha de negociar els pressupostos amb Podem, enarborar la bandera de fer pagar més a aquells que més tenen és políticament temptador. 

Però, ¿com? El patrimoni és un impost cedit a les autonomies i si l’apugen, Madrid i Andalusia podran continuar bonificant-lo per tant el perjudici a la resta d’autonomies encara seria més gran. El Govern podrà apujar l’IRPF als trams més alts o la tributació de l’estalvi i les plusvàlues a partir de certes quantitats –cosa que té contraindicacions-, però un impost a les grans fortunes (sense poder tocar el patrimoni) sembla només un eslògan electoral.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Moreno Bonilla s’ha gronxat atropellat pel simplisme que abaixar impostos és sempre bo. I María Jesús Montero ha reaccionat no com la ministra d’Hisenda sinó com un dirigent socialista en un míting de Triana.

Que es discuteixin impostos en una campanya electoral és inevitable i positiu, però caldria exigir una mica més de responsabilitat.