¿Fins on Vox?
Ja vaig escriure que l’extrema crispació i polarització entre els dos primers partits no només perjudica Espanya –la Constitució obliga en qüestions rellevants a un mínim consens entre tots dos–, sinó que està degradant la imatge de tots dos i afavorint que el vot de protesta –expressió per diferents causes d’un fort malestar– se’n vagi al tercer partit, a Vox, populista i d’extrema dreta. I, a més, Vox té vent a favor a Europa i a Amèrica.
L’extrema dreta no ajudarà a desbloquejar la democràcia espanyola i els resultats de l’enquesta de diumenge d’EL PERIÓDICO i Prensa Ibérica em fan tornar a reflexionar sobre la qüestió. Des de les eleccions del 2023, el PSOE i el PP han perdut cadascun més d’un 3% d’intenció de vot, mentre que, per contra, Vox ha pujat ni més ni menys que un 6,1%. Així, en escons el PP cauria de 137 a 121, mentre que el PSOE ho faria de 121 a 112 o 117. En canvi, Vox saltaria de 33 a 68 o 72. El canvi és substancial. Sánchez no podria ser investit perquè els seus socis Sumar i Podem –dividits– cauen encara més en escons que en vots, mentre que Feijóo sí que podria ser president, però amb una gran dependència de Vox, que tindria més de la meitat dels diputats del PP.
Seria una realitat diferent de la de molts països europeus –el més rellevant, Alemanya–, on no volen que l’extrema dreta toqui poder. I contrària a l’entesa entre conservadors i socialistes (més liberals) que ha construït Europa i que continua sent la coalició que mana a Brussel·les. Un canvi molt rellevant, potser no una catàstrofe –allà hi ha la Itàlia de Meloni–, però sí una aventura perillosa per a la democràcia i l’Espanya autonòmica. En especial per a Catalunya i Euskadi.
La causa de l’auge de Vox no és tant la immigració –que també–, sinó l’afartament per la total falta de col·laboració dels dos primers partits davant els grans problemes que, a més, no deixen de desprestigiar-se mútuament. De posar en relleu que el sistema no funciona, que la democràcia va malament. Respecte al juny, la immigració ha canviat poc, però no obstant gairebé la meitat de la pujada de Vox des del 2003 (2,4 punts sobre 6) ha tingut lloc entre el juny i l’octubre. Per contra, els grans incendis d’aquest estiu sí que han sigut un desastre davant el qual el PP i el PSOE no han aconseguit acordar res. Un ha proposat un pacte ecològic i l’altre ha repetit que amb el sanchisme –acusat als tribunals– no s’havia de pactar res. Espanya es cremava i ells s’atacaven.
I l’horitzó no és bo per a cap dels dos. El 44%, contra el 30%, pensa que el PP és el principal culpable de la crispació. Mala dada. Però el 61%, contra el 32%, creu que si Sánchez no aconsegueix aprovar els pressupostos –i no sembla que pugui– hauria de convocar eleccions.
Algun acord entre el PSOE i el PP seria necessari perquè la desafecció respecte a tots dos no continués pujant. Però sembla impossible. ¿Així la baralla continuarà elevant Vox? I, ¿fins on.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
