Article de Gemma Martínez

Quan elles dissenyen videojocs

Les veus de dona en una indústria milionària han de ser escoltades i amplificades

2
Es llegeix en minuts
Quan elles dissenyen videojocs

Archivo

Anna Guxens és una jove catalana dissenyadora i programadora de videojocs. Amb la seva companya de carrera a la Pompeu Fabra, la guionista i dissenyadora Andrea López, va fundar l’estudi independent 3bytes el 2019. La seva primera creació va ser ‘The Pizza Situation’, un videojoc en el qual un amant de les pizzes espia els seus companys d’universitat a través de les xarxes socials per evitar que es mengin el seu plat preferit.

Els premis van arribar aviat per al simulador de Guxens, que va rebre una ajuda inicial per part de l’Associació Espanyola de Videojocs. La recerca de més fons per materialitzar l’aventura de 3bytes es va interrompre per la pandèmia i ‘The Pizza Situation’ va quedar en hibernació sine die.

Però les vivències al capdavant d’un estudi indie no van ser en va i van permetre que Guxens guanyés l’experiència necessària per fer el salt a una multinacional. La catalana treballa avui com a dissenyadora en el grup belga Larian Studios, especialitzat en jocs de rol i autor d’èxits com Baldur’s Gate, que el 2021 va obrir una oficina a Barcelona.

Guxens participa en el disseny de la tercera versió del Baldur’s Gate i intenta definir entorns, en les seves pròpies paraules, que siguin capaços de «generar memòries, dificultats i alegries úniques per a cada persona que hi juga». La programadora també busca introduir la visió de gènere en un producte, el videojoc, que anticipa que evolucionarà a narratives més emocionals i menys combatives.

Notícies relacionades

L’oficina de Larian a Barcelona forma part d’una indústria que compta amb més de 200 estudis a Catalunya. Entre tots donen feina a 3.966 treballadors i facturen a l’any 552 milions d’euros, la meitat del negoci del sector a Espanya.

El vèrtex més dolorós d’aquest ecosistema és l’escassa presència de les dones. Elles suposen el 20% de l’ocupació. Aquest percentatge és menys de la meitat del de dones jugadores a Europa (47% sobre el total). Les noves veus femenines de l’economia, com la de Guxens, han de ser escoltades i amplificades per augmentar la diversitat i acabar amb la bretxa de gènere en una indústria que fa bé de buscar altres usos per als videojocs més enllà del lúdic, sobretot en àrees com ciència, salut, cultura i educació.