Tecnologia

El negoci del videojoc somia en una universitat pròpia per al sector

  • Les empreses de la indústria asseguren que disposar de molts més professionals portaria Barcelona al següent nivell en la seva competició mundial en aquest àmbit

  • Els centres educatius demanen més cooperació amb els estudis de desenvolupament i que aquests s’obrin encara més als becaris i no només als perfils d’alt nivell

  • Multimèdia: Barcelona, ciutat del videojoc

El negoci del videojoc somia en una universitat pròpia per al sector

JOAN CORTADELLAS

4
Es llegeix en minuts
Paula Clemente
Paula Clemente

Periodista

Especialista en start-ups, sector emprenedor

ver +

La seva afició pels videojocs venia de lluny. El seu pare, que hauria estudiat informàtica si hagués pogut, el va introduir en l’univers. Així, a Pau Blanco no li ha sigut gens difícil decantar-se per aquest camí professional quan ha hagut de triar carrera. «Sempre he tingut molta curiositat per aprendre què hi ha darrere d’un videojoc», justifica aquest imminent universitari, que entrarà en el sector a través del grau de Disseny i Desenvolupament de Videojocs que imparteix la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en el seu Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia a Terrassa (Barcelona). 

Aquesta és, segons l’anàlisi que va fer ell per triar centre, una de les quatre carreres dedicades íntegrament al desenvolupament de videojocs a la província de Barcelona. L’oferta es multiplica per cinc si s’hi inclouen altres branques relacionades amb el sector (l’Associació Espanyola de Videojocs té identificats 25 graus o postgraus oficials per estudiar des de programació i estudis multimèdia, fins a art digital i música relacionada amb els videojocs a tot Catalunya), una xifra que, a més, s’ha disparat en relació amb el panorama de fa 10 anys, quan amb prou feines hi havia un grapat de màsters. Però fins i tot així, aquest desplegament sembla poc a les companyies. 

«La guerra dels estudis [de videojocs] és la del talent», resumeix el fundador de l’acceleradora de ‘start-ups’ GameBCN, Simon Lee, que té clar que com més treballadors, més emprenedors apostarien per la ciutat. També el màxim responsable d’operacions de Socialpoint, Pasqual Batalla, prioritza incrementar la formació acadèmica en la seva llista de desitjos per al sector i fins i tot crear una universitat entregada en exclusiva al desenvolupament de videojocs o alguna de les seves branques. És a dir, que Barcelona tingui, per exemple, la millor universitat del món en animació 3D. El mateix apunta el secretari general de l’associació DeviCAT, Ivan Fernádez-Lobo: «Necessitem continuar treballant per reforçar la formació, font clau del talent que Catalunya necessita per continuar creixent». I que pot ser, diu, un altre principi de riquesa i reputació per al territori.

Falta de becaris

Tot i que sembli contradictori, tan alta és la demanda de treballadors que el que les universitats troben a faltar, alhora, és més espai per als becaris i aprenents. «Costa trobar empreses que vulguin treballadors en pràctiques: totes volen el millor de la classe i per quedar-se’l», explica la professora col·laboradora del màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs de la UOC, Teresa Vidal. «Una cosa que han de fer les empreses és muntar programes d’acceleració interna per acabar d’adaptar els estudiants a les seves necessitats: fins fa res no estaven acostumades a agafar becaris, tenen tants diners que poden contractar qui vulguin», coincideix el director acadèmic d’ENTI, Oscar Garcia-Panella

El seu, aquest centre plenament dedicat a l’aprenentatge de videojocs adscrit a la Universitat de Barcelona (UB), va ser el primer a obrir a Catalunya i, com a tal, controla a la perfecció les fases per les quals ha passat el sector en els últims anys: des que La Salle (que depèn de la Universitat Ramon Llull) va posar en marxa fa uns 25 anys la primera carrera per estudiar multimèdia al sud d’Europa –primera pedra, segons Garcia, del sector–, passant pels primers màsters de la UPC, la UOC, la Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) als 2000, fins a la gran quantitat de graus i cursos professionals actuals.

A tall d’exemple, quan ells van posar en marxa ENTI el 2013 van tenir 52 alumnes, i aquests últims anys entre tots els seus cursos n’han arribat als 500, si bé ara s’han estabilitzat al voltant dels 300. «No hi ha cap lloc a Espanya on hi hagi tanta oferta per estudiar videojocs com aquí», planteja aquest expert. «Hi ha qui diu que [l’oferta educativa] està provocant inflació, però les empreses continuen sense trobar gent», apunta. 

Relació entre universitat i empresa

La recepta, al seu parer, és millorar la relació entre la universitat i l’empresa per omplir el mercat de perfils que els interessin. Més ara, quan el repte ha deixat de ser només trobar gent que programi i dibuixi, sinó també professionals que sàpiguen de negoci i que trobin maneres de monetitzar els jocs, de promocionar-los i d’oferir la millor experiència d’usuari.

Notícies relacionades

De tota manera, hi ha lectura optimista. «És cert que n’hi hauria d’haver més [formació], però la que hi ha any rere any treu bons professionals al sector, i cada vegada es nota més perquè el nombre d’alumnes va in crescendo, també el d’estudiants noies, que fa anys era un dels grans temors,» apunta Teresa Vidal. «Fa temps que ho diem: és un sector que continua en creixement, i econòmicament això es nota, perquè mires a qualsevol pàgina i es busquen dissenyadors de videojocs, programadors, artistes...», afegeix.

Amb tot, Pau Blanco, l’estudiant que començarà aviat a entrenar-se per a això a Terrassa, té clar que el que vol és desenvolupar jocs. Està avisat que per a això haurà d’aprendre matemàtiques, física, programació i una mica d’art, però no el preocupa. «Crec que a tots ens agradarà: al ser una carrera tan concreta, has d’estar mentalitzat que el que vols és fer videojocs», aposta. L’única cosa que encara el sorprèn és que la nota de tall hagi sigut molt més baixa que la demanada als estudiants d’informàtica (d’un 11 sobre 14 a un 7). Però no hi dona més voltes. Per a ell, millor. I per a les empreses que se’l rifaran d’aquí a quatre anys, també. 

Temes:

Empreses