Torna la taula de diàleg

Pedro Sánchez i Pere Aragonès es van reunir aquest divendres durant gairebé dues hores després de 10 mesos sense entrevistar-se. De la reunió va sortir la convocatòria de la taula de diàleg entre els dos governs per a l’última setmana de juliol –encara sense data concreta–, que serà la tercera des que l’anterior president, Quim Torra, obrís aquest tipus de diàleg el 26 de febrer del 2020. L’anterior es va celebrar a Barcelona el passat 15 de setembre, per la qual cosa la de finals d’aquest mes es reunirà a Madrid, i sense l’assistència dels dos presidents. Aquest va ser el principal acord de l’entrevista, que es pot considerar important perquè algunes previsions pessimistes auguraven que ni tan sols hi hauria convocatòria formal de la taula. La simple convocatòria indica, en cas de creure les afirmacions fetes fa mesos pels dos governs, que de la taula sortiran acords concrets perquè s’havia condicionat la reunió a l’existència de resultats.

En la conferència de premsa posterior, Aragonès va insistir que «a la pròxima taula hi ha d’haver resultats». Sánchez ha d’entendre la necessitat de deixar enrere les demores i indefinicions i posar-se a concretar compromisos formals, cosa que permetria a ERC desactivar les pressions a què es veu sotmesa per perseverar en el diàleg, i també servirien de revulsiu davant el cansament de part de la societat catalana per la falta d’avenços. Al seu torn, Aragonès ha de ser conscient del que pot donar de si una taula de diàleg entre governs, i no plantejar exigències que estan fora del seu abast. El president va insinuar que hi pot haver avenços en la «desjudicialització» del conflicte polític. Les dues parts semblen entendre el final de la judicialització de manera diferent. El que per al Govern significa allunyar la justícia de la política, per a la Generalitat vol dir la revisió o anul·lació de les causes judicials obertes pel procés, una cosa que el Govern no pot fer.

De tota manera, després de la congelació total de relacions polítiques pel cas Pegasus, el fet que les dues parts hagin qualificat l’entrevista d’aquest divendres de «positiva», «correcta» o «important» i «respectuosa» és un senyal que la relació entre el Govern central i la Generalitat –i entre el PSOE i ERC– s’ha restablert, i només això ha de ser motiu de satisfacció.

Per arribar a aquest clima, tanmateix, els temes més conflictius es van deixar de banda i no es va abordar ni la possible reforma del delicte de sedició ni la situació de l’expresident Carles Puigdemont després que l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea hagi donat suport a les tesis espanyoles en la qüestió de les euroordres de cara a l’extradició dels polítics del procés reclamats per Espanya. En el terreny de les dificultats s’emmarca també la divisió entre ERC i Junts per Catalunya. Sánchez i la portaveu del Govern reclamen la presència de consellers de Junts a la taula de diàleg, però és molt probable que calgui lamentar, com ja va succeir en l’anterior reunió, que els postconvergents no hi assisteixin, i menys ara quan la relació entre els dos grans partits independentistes està enterbolida pel cas judicial que afecta la presidenta del Parlament, Laura Borràs.

El repte més gran serà no permetre que els obstacles facin abandonar el camí del diàleg. Així com estendre aquest imprescindible camí de distensió i entesa mútua, no només entre Barcelona i Madrid, sinó dins mateix de la política catalana.