Populisme i tecnocràcia

Notícies relacionades

Sandro Rosell al multivers barcelonista

Testosterona antiprocés

Davant el malestar democràtic, junt amb el populisme es discerneix també l’amenaça tecnocràtica, que en realitat és el seu revers. Una perspectiva que considera que hi ha no tan sols una bona solució tècnica sinó una única solució a cada problema, que creu que la política es redueix a la gestió i que pot ser deslligada de la ideologia i del conflicte partidista. Però res més lluny de la realitat. La política és la gestió dels conflictes derivats de desigualtats presents en les societats, cosa que en democràcia  equival a la gestió dels diferents punts de vista, propis del pluralisme, que és precisament el que expressen els partits. Per això, governar no és només gestionar, és seleccionar prioritats, i això té molt d’ideològic.

Certament el coneixement acumulat permet cada vegada més, si es vol, fer polítiques basades en l’evidència, però voler reduir la política a la mera gestió asèptica i independent i voler fer política sense partits i sense polítics és desdenyar dos dels fonaments de la democràcia representativa: la idea d’intermediació i una concepció de la legitimitat basada en com se seleccionen els governants, totes dues substituïdes per la capacitat tècnica. Per molts defectes i disfuncions que puguin tenir els partits, continuen sent els principals agents d’intermediació, compleixen una funció de legitimació del sistema i a més proporcionen als seus membres uns coneixements i  unes experiències insubstituïbles per torejar en el camp polític, un capital gens menyspreable per al bon govern, més enllà de la tècnica.