Anàlisi

Sandro Rosell al multivers barcelonista

1
Es llegeix en minuts
Sandro Rosell al multivers barcelonista

Joan Cortadellas

No és aquest el lloc per ponderar l’abast ni el grau de realisme de les ambicions polítiques que han portat Sandro Rosell a posar aquests dies en marxa una vistosa campanya de promoció personal, tot i que he de confessar que el meu sentit aràcnid comença a enviar alertes cada vegada que topa amb una iniciativa de gestió pública basada en la premissa «amb un grup d’amics i companys ens vam dir que havíem de fer alguna cosa».

El que aquí ens ocupa, en qualsevol cas, no és el municipalisme d’escola de negocis de Rosell sinó les revelacions que ha estat fent sobre el seu pas per la presidència del FC Barcelona entre 2010 i 2014, un quadrienni que ell mateix s’encarrega de catalogar com «el millor de la història del club» i que va acabar abruptament quan el jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz va admetre a tràmit la querella per apropiació indeguda que va donar lloc a l’embolicador ‘cas Neymar’.

Notícies relacionades

En una entrevista publicada en aquest mateix diari, Rosell marca distàncies que criden l’atenció amb la gestió de Josep Maria Bartomeu i afirma, entre d’altres coses, que ell no va tenir res a veure amb la marxa de Pep Guardiola, ja que el tècnic de Santpedor, aclareix, va decidir abandonar el club pels seus problemes personals amb alguns jugadors. Podem donar per bona aquesta versió, tot i que això ens porti a preguntar-nos quin paper va adoptar el president en aquest enfrontament i a especular amb les raons que van empènyer a Guardiola a assegurar el juliol del 2013 que l’únic que li havia demanat a Rosell en el moment de la sortida era que el deixés per fi en pau («i no ha complert la seva paraula», va afegir).

De tota manera, potser no estaria malament que algun d’aquests «amics i companys» advertís a l’autor de ‘Benvingut al món real’ que aquest afany per reescriure capítols de la història blaugrana que l’afició té ja perfectament assumits (com si el Barça entrés en una espècie de multivers) fa molt poc servei a la causa d’un home que, malgrat comptar amb el factor de legitimació que és haver patit un empresonament injust, continua sent percebut per molts com aquesta llauna de refresc que sospitem que algú ha agitat abans.